La roda del hàmster

S’han aca­bat les vacan­ces per a la gran majo­ria dels mor­tals, com sem­pre i després de dies inten­sos, de desor­dre en el men­jar i en el dor­mir, i de rit­mes de vida poc reco­ma­na­bles, tan per a grans com per a petits. Les esco­les ja han començat, i amb això les famílies alleu­ge­ren la càrrega supor­tada durant tot l’estiu. No hi ha res tan espe­rat com el retorn a l’escola, senyal de la nor­ma­li­tat i de recu­pe­ració de les ruti­nes. En el moment d’escriure aquest arti­cle, per a alguns és encara pre­sent la síndrome post­va­can­ces mar­cada pels símpto­mes de can­sa­ment, depressió lleu­gera i angoixa, resul­tants d’afron­tar les res­pon­sa­bi­li­tats labo­rals. Una síndrome que ja s’hau­ria d’haver superat després d’uns quants dies. Hem tor­nat a la rutina, vul­guem o no, recu­pe­rant els hora­ris habi­tu­als de forma pro­gres­siva per evi­tar l’efecte nega­tiu d’un ritme per­dut. Recu­pe­ra­rem les tro­ba­des amb els amics, repren­drem les acti­vi­tats espor­ti­ves i tor­na­rem a fer propòsits d’acti­tuds salu­da­bles en el men­jar i el des­cans. Cal que sigui així si volem anar bé. Ens mira­rem els apa­ra­dors amb roba de tar­dor per tenir il·lusi­ons i pot­ser com­pra­rem. Tenir fills genera una forta càrrega econòmica sobre­tot per l’entrada a l’escola. Aviat la tar­dor començarà a fer el seus efec­tes i les bai­xa­des de tem­pe­ra­tura ens gra­ti­fi­ca­ran. Desit­ja­rem posar-nos aquell jer­sei i aque­lla caçadora que havíem guar­dat o aquell càrdi­gan que ens té el cor robat. Tor­na­rem al gimnàs amb els propòsits de sem­pre i enyo­ra­rem els amics que hem fet a l’estiu. Ens escriu­rem envi­ant-nos mis­sat­ges i fotos de record, que en alguns casos s’ani­ran per­dent en el temps com la llum del dia. Pro­cu­ra­rem no dei­xar les coses per més enda­vant i les ento­ma­ren amb més res­pon­sa­bi­li­tat. Enrere que­da­ran la gen­tada, els nens que sor­tien de sota les cames i aquells bars plens i res­tau­rants a petar. Qui més i qui menys ha patit l’alça de preus i en algu­nes loca­li­tats els pro­ble­mes de con­vivència s’han accen­tuat. El viatge fet queda en el record. És moment de fer balanç i recor­dar les parau­les de l’excon­se­llera Mont­ser­rat Tura de fa unes dècades, quan defi­nia un tipus de turisme qua­li­fi­cat de bor­rat­xera. Res ha can­viat. El model turístic i la con­cen­tració en el mes d’agost sem­bla que no té remei. Calor, sequera, gen­tada, preus i el rere­fons polític. D’aquí a un any repren­drem de nou el cicle com la roda del hàmster.