Barcelona inhòspita i salvatge

Atès el dia en què apareixerà, semblava ineludible dedicar l’article a l’11 de Setembre, al que significa i comporta. Aquest cronista s’ha trobat exànime davant del teclat. Què diré d’un afer acabat i tancat? No soc rapsode d’exèquies ni escombriaire –professió digníssima per cert, molt més que d’altres premiades amb medalles. Girem la mirada, doncs, a la vida quotidiana, al pretès locus amoenus on em resisteixo a deixar de viure: Barcelona. Fa un temps era un tòpic obligat posar a caldo l’ara exalcaldessa, fins al punt que només pel gust de portar la contrària venien ganes de trobar-li alguna virtut. Es podien esperar canvis substancials del colauisme al collbonisme? Amb l’edat es va fonent la consistència de l’esperança com a valor possible, tenint en compte a més l’estreta relació de les tinències esmentades.

En quines formes, maneres i proporcions arriben a la percepció ciutadana els canvis de gestió política local? Del colauisme al collbonisme, fins ara no gaires. Qualsevol mestretites a sou em podria respondre adduint detalls, i jo tindria dret a trobar-los irrellevants, ja que no m’han afectat. Anem a dos casos concrets. Primer: aquest cronista té per costum sortir a estirar les cames per la Diagonal cap al Besòs. Des de la plaça de les Glòries Catalanes –que algun gestor compassiu (al menys) li canviï el nom, si us plau!– fins al Fòrum, un tram en forma de rambla, o sigui un ampli passeig al mig, pretesament per als vianants, i als costats el tramvia –que és un tren (ja en parlarem un altre dia)–, els cotxes i la vorera d’accés als edificis. A les vores del passeig central s’han senyalitzat carrils per a bicicletes. El mal comença quan algun geni municipal ha trufat tals carrils de tapes de clavegueres, xarxes de ventilació i registres varis, d’on els teòrics usuaris tenen l’excusa perfecta per dir que no es tracta de fer cross i deixar-hi les dents, i per circular pel mig entre els vianants. I ho fan sense inhibicions bicicletes, patinets i bicicletes amb motor, a velocitats que doblen els 50 quilòmetres per hora prescrits per a tota la ciutat, si no ha canviat. Especialment empàtics es fan els indesitjables dels patinets, que et passen a un pam a la velocitat del llamp. Els que venen de cara els veus venir; però i els que venen per darrere? No és una pràctica escadussera, sinó habitual. No es deuen fer públiques les dades d’accidents, que per força han de ser rellevants, i no tinc constància de ni un de consignat. Detall addicional: a l’entrada oest de la plaça de les Glòries hi ha dos vials senyalitzats: un per a bicicletes on es prohibeix el pas de vianants, i un per a vianants on no es prohibeix el pas a ningú més. Resultat: també hi va a tota llet, passant a centímetres dels vianants, qualsevol bèstia de dues rodes.

Segon cas: les platges de Barcelona estan, com la majoria de la costa, senyalitzades amb boies grogues, més enllà de les quals no poden anar els nedadors, tret que no portin una boia ells mateixos; en aquest cas se’ls permet. Però ara ja ni amb boia, perquè la mar oberta està presa militarment per la Copa Amèrica. Veig als mitjans les justíssimes queixes dels ciutadans de la Barceloneta. Els han envaït casa seva, els han tancat el seu territori. Algú els ha consultat si volien aquesta competició? Es diu que la Copa en qüestió durà beneficis babilònics a la ciutat. En quina forma aquestes milionades milloraran la vida de la gent –el benestar de la gent, “el que importa a la gent”, “el que vol la gent”, vet aquí el mantra de la casta política–. Ho volia, això, “la gent”?

Altrament, si et passes un parell de metres les boies grogues tancadores tens a sobre quatre llanxes de la Creu Roja (curiosament agressius: no hi són per salvar i curar les persones?), de la Guàrdia municipal i de la Guàrdia Civil, obligant-te a tornar al cau. Però aquestes boies no hi són també perquè no les passin per l’altra banda les embarcacions? Perquè també s’hi fiquen a tota llet els windsurfistes, i no els diu res ningú. Entretant, la platja és plena d’individus d’exòtica procedència amb safates amb gots de sangries i mojitos, venent ampolles d’aigua, refrescos i cervesa, venent pareos; i dones orientals oferint massatges, sense cap conseqüència. I mentre la megafonia informa que tot això està prohibit.

Conclusió (tant de bo provisional): les autoritats conformen la ciutat per als motoritzats, i n’expulsen –molt perillosament– els qui van desarmats.