Fumar no és moda

No he fet cap estudi científic que ho cor­ro­bori però la sim­ple obser­vació al car­rer m’ha dut a estar con­vençuda que fumar, si par­lem del tabac de tota la vida, ha pas­sat de moda. O això o els fuma­dors han entès la neces­si­tat de mili­tar en el res­pecte a qui no fuma, fins i tot als espais oberts on fins no fa tant es prac­ti­cava el campi qui pugui, o més aviat el fumi qui vul­gui. Ara, per citar un exem­ple molt clar, és estrany, o ho és més que fa un temps, estar con­su­mint begu­des o men­jar a la ter­rassa d’un bar i que un núvol tòxic de fum pro­vi­nent de la taula del cos­tat inter­rompi el teu estat rela­xat. O entrar a una llar par­ti­cu­lar, o no diguem ja a un cotxe, i que la pudor de tabac esde­vin­gui com un cop de puny directe a les ter­mi­na­ci­ons ner­vi­o­ses olfac­ti­ves. Com que mai no he estat fuma­dora, des­co­nec les raons que duen una per­sona a dei­xar el tabac, o a reduir el nom­bre de cigar­re­tes diàries, però el preu de cada caixa deu ser un dels motius que més deser­tors pro­voca. També vull pen­sar que algu­nes cam­pa­nyes anti­ta­bac fun­ci­o­nen. Hi ha un ter­cer motiu que sos­pito que està con­tri­buint a reduir el nom­bre de fuma­dors: els ado­les­cents sen­ten més atracció per altres pro­duc­tes que són il·legals per a la seva edat. Fumar tabac no és prou cana­lla, més aviat és cosa de vells. Només cal parar atenció a l’hora de sor­tida d’un ins­ti­tut. Els cigar­rets electrònics, cone­guts com a vapers, han can­viat les regles del joc. Havien de ser­vir per aju­dar la gent a dei­xar de fumar i el que està suc­ceint és que estan cre­ant addic­tes allà on abans hi havia per­so­nes que ni tan sols fuma­ven. I també entre homes i dones massa joves, amb cara de nen o nena. Com sem­pre, la regu­lació d’un pro­ducte que pot ser can­ce­ri­gen deu estar espe­rant temps millors. Com que, a sobre, no causa les inco­mo­di­tats del fum del tabac, ni tan sols es tallen per no moles­tar.