Els ulls de Verne

S’acaba d’inaugurar al Centre d’Arts Digitals, Ideal Barcelona, Jules Verne 200, l’experiència immersiva en els universos de l’escriptor francès més ambiciosa que s’hagi vist mai. Verne va reflectir en les seves popularíssimes novel·les d’aventures les dues grans aspiracions de l’època: l’exploració del món, és a dir, les ànsies de viatjar, i el progrés tecnològic. Verne va viure moments històrics i els va saber convertir en universals. A partir de la literatura va elaborar projectes que amb el temps es van convertir en realitats. Va explorar la capacitat d’inventar i d’innovar d’una societat –la seva– que tenia una imaginació desbordant i fecunda com demostrarà el pas dels anys. A través dels llibres de Verne, els lectors europeus es traslladaven a llocs llunyans i exòtics de la resta de continents. Però, contràriament als personatges dels seus llibres, Verne amb prou feines va sortir de França. D’entre les seves fonts, però, hi destaca un escriptor de la Catalunya del Nord, Jaume ( o Jacques) Aragó, nascut a Estagell, prop de Talteüll i Perpinyà. Aragó va fer dues voltes al món. La primera l’any 1817 i la segona el 1849, que tot i la ceguesa que ja pateix, emprèn l’aventura. Quan torna a França, Aragó funda diversos diaris i revistes, entre les quals Le Museé de Familles, en la qual comença a col·laborar un jove Jules Verne. I també escriu un llibre sobre l’experiència viscuda farcida d’il·lustracions de les illes Marqueses, de la Polinèsia, de Papua Nova Guinea, d’Austràlia i Nova Zelanda. La influència dels dibuixos d’Aragó es percep en les múltiples descripcions que fa Verne per situar-nos en els seus relats i capbussar-nos en una realitat que ha fet somniar milers de lectors arreu del món. És real, no pas ciència-ficció. I em fa il·lusió saber que gran part d’aquest èxit va ser gràcies a aquesta aportació nord-catalana de Jaume Aragó. Paradoxalment, un cec que fa la volta al món dos cops es va convertir en els ulls de Verne.