TV3 ja no és la meva

Xavier Gras­set, peri­o­dista que fins fa poc ha diri­git un dels últims reduc­tes de qua­li­tat a TV3, en què la pausa i la reflexió encara hi eren pre­sents, ha estat des­plaçat amb la clàssica pun­tada de peu cap amunt. A un home que ha entre­vis­tat intel·lec­tu­als i escrip­tors de talla mun­dial, li fan pre­sen­tar l’enèsim espai de xer­ra­meca estúpida i banal a TV3.

Tot això, men­tre els cata­lans tenim un enorme ele­fant al men­ja­dor en forma de model econòmic basat en el turisme no de mas­ses, sinó en el turisme per satu­ració, que pro­voca l’efecte crida i la coar­tada de l’Estat perquè ens tras­lladi els exce­dents d’immi­grants que no volen altres comu­ni­tats.

En canvi, TV3, en comp­tes de denun­ciar tot això, o crear un monogràfic per denun­ciar com cen­te­nars de milers d’usu­a­ris de Renfe són trac­tats com bes­tiar, es dedica a desac­ti­var el sen­tit crític de la gent amb pro­gra­mes a l’estil de per­di­go­nada que con­sis­tei­xen a par­lar de tot sense que s’enten­gui res.