Descens notable

Ha començat un nou curs escolar. Això porta a enllustrar propòsits i a un munt de debats i tertúlies sobre l’ambient als centres educatius, sobre els nivells i les ganes dels alumnes i els docents, també dels pares. Un sentiment flagrant ens uneix a tots: preocupació. L’escriptor empordanès i professor de filosofia en un institut Damià Bardera va aprofitar dilluns els set minuts d’entrevista que li van concedir a Els matins de TV3 per posar de manifest el sidral que veu des de l’aula i que explica més a fons en un llibre titulat Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu. Diu que les noves propostes educatives són com una extensió del casal d’estiu, entès com un espai de lleure infinit, i que no se sent gens còmode en aquest disbarat que s’ha instaurat. Bardera, que escriu contes, assajos, articles, microrelats, per voluntat artística, hauria preferit no haver d’escriure aquest llibre, però ho ha fet “com una espècie d’imperatiu moral”, en la línia de Kant. Adverteix que “la situació no pinta gens bé” i que aquest desgavell que els professors han normalitzat “costa molt d’explicar a fora”. Discrepa de la normativa que imposa una metodologia basada en l’acompanyament i lamenta que cada cop s’ensenya menys a les classes. Percep molta desconfiança envers el professorat i reclama demanar més opinió als professors que ja estan jubilats. Fa una crítica punyent als pedagogs que no han estat mai a la trinxera, però en salva Gregorio Luri, que just acaba de publicar el llibre Prohibido repetir. En una entrevista d’aquesta setmana a La Vanguardia, aquest reputat i admirat pedagog que defensa aferrissadament la memorització, considera que tot el que sona a esforç queda relegat a l’escola antiga. Dona molta importància a ensenyar els alumnes a situar un text en el seu context, i per això creu que tots els mestres haurien de ser professors de llengua: “El professor no és un acompanyant, és el protagonista de l’aula. Els nens no han de llegir El Quixot, però el mestre sí.” Quan li pregunten en què centraria la formació de mestres, diu: “No s’hauria de contractar cap interí que no fos capaç d’escriure un text de 2.000 paraules sobre un tema d’actualitat.” Amb professors així potser Miss Catalunya sabria dir alguna cosa decent sobre el descens de la natalitat.