Relacions sense papers
Tenia previst de dedicar aquestes línies a un tema que últimament em fa anar de corcoll: el nou model de recollida de residus a Girona. Al barri ja fa unes setmanes que convivim amb els anomenats contenidors intel·ligents. Sé que tots els canvis costen, i que han de ser a fi de bé, però encara no aconsegueixo conciliar la meva vida amb aquesta mena d’intel·ligència residual. Si hi afegim que no ha arribat la calor d’estiu, ni tan sols la primavera, i ja ha aparegut per casa una panerola segurament atreta per l’orgànica acumulada, la cosa em genera tanta urticària que em sembla més convenient canviar de focus temàtic. Pensant en altres coses merdoses m’he adonat que ara fa just cinc anys vaig haver d’anul·lar una gran festa de celebració de xifra rodona a causa de l’expansió de la covid. En aquest temps, bona part dels amics que hi vaig convidar continuen formant part del meu nucli dur, el meu port, el meu far. Però també n’hi ha que llavors tenien una consistència que s’ha anat esfumant. I alhora n’han aparegut de nous. M’he fixat en això dels amics perquè aquests dies he escoltat la filòsofa Marina Garcés parlant del seu nou llibre, La passió dels estranys, que és, com s’apunta en el subtítol, una filosofia de l’amistat. Quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides? Per què hi són? En el capítol que dona nom al llibre, l’autora es trasllada al 1982 i recorda la torbació que li va provocar la pel·lícula ET, “aquell sentiment tan fort d’amistat i el descobriment de la seva impossibilitat”. Es refereix a l’amor incondicional, perquè considera que “només es pot estimar incondicionalment qui no serà, mai, res teu”. Per això és molt apropiada la figura de l’extraterrestre, perquè l’amic, o amiga, sempre acaba tornant a casa seva. En el mateix fil, convida a perdre la por i atrevir-nos a parlar amb estranys, a sortir de la comoditat dels vincles més propers i familiars i obrir fronteres, allargar la mà a allò diferent, i així activar grans històries. “L’amistat és una relació estranya –diu Garcés–. Tan estranya que no ha generat una institució ni una legalitat pròpies. És l’única relació social estable per a la qual no hem inventat papers.” Papers! Per fi som dijous i puc desfer-me del piló de paper i cartró que tinc acumulat des de fa una setmana.
