Predicar amb l’exemple

Predicar amb l’exemple indica que els actes que es propugnen s’han d’acomodar amb allò que es fa o es recomana als altres. Per exemple, un ecologista especialment sensibilitzat amb la gestió sostenible dels residus està obligat a reciclar a casa seva. Hi ha altres actes molt repugnants, com la pederàstia, que són realitzats per religiosos. És inconcebible que puguin predicar el bé i alhora destrossar la vida d’un infant. I si faig un altre gir en aquest sentit i parlem d’actualitat, hi ha un altre assumpte que també em sorprèn: la política. Etimològicament polític significa ciutadà de tota ciutat –estat– que decideix o pren les decisions per a resoldre conflictes generats per la comunitat o ciutat. Aquests tenen un gran poder, ja que tenen la funció de prendre decisions sobre les altres persones. Així, doncs, quan la classe política ha d’organitzar la comunitat per a un bé comú i públic, haurien de donar exemple. I darrerament veiem que als polítics se’ls fa francament difícil governar-se a si mateixos. En les darreres setmanes hem vist com ha esclatat una crisi dins d’ERC d’on surten punyalades a l’esquena entre uns i altres. Es fa complicat entendre que amb la mala política interna d’un partit es pugui esdevenir un govern coherent per als interessos públics de tota la resta. Alhora hem vist que Junts és incapaç de votar el que ha dit públicament unes poques hores abans, en un tema tan sensible com és l’habitatge. Tombar una llei que havia estat impulsada per la societat civil amb un dels problemes socials més importants, que és l’accés digne a l’habitatge (que recordem que la sagrada Constitució Espanyola en el seu article 47 diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne”), augmenta més la incredulitat en la política. Des del meu punt de vista personal, també considero que és incoherent governar sense tenir en compte la matriu on vivim i ens alimenta, el medi natural. I les darreres declaracions dels responsables de governar la Generalitat de Catalunya així ho mostren. Quan tan poques coses són creïbles, es fa difícil poder confiar en la política en general. Es troben a faltar fulls de ruta, política de país. Tenim una crisi de valors generalitzada. Cal que els líders siguin coherents i prediquin amb l’exemple. Esperem que arribin temps millors.