Orgull, agraïment, vergonya i esperança

Tornat de París, vull compartir-vos una petita reflexió del que sento. Orgull per l’afició del Girona i pel nostre club. Agraïment envers el Jovent Gironí, perquè ens engresca partit rere partit. Vergonya envers qui s’ha desplaçat per animar el nostre equip i ha intercanviat bufandes, samarretes i canyes amb seguidors de l’equip que en aquell partit era el rival, i sent com la nostra afició els insulta cantant “Puto... [qui sigui]”. Esperança que, algun dia, la nostra afició corregeixi la seva manera d’animar i estigui a l’altura del nostre club. Som-hi, Montilivi!