La ‘necessitat’ de tenir alarma a casa
Totes les persones tenen dret a viure amb seguretat, sobretot a casa seva, i, en la mesura que hi ha altres persones que poden vulnerar aquest dret, les societats han d’establir maneres per protegir-lo, prevenint el crim i perseguint-lo. Les estadístiques de la policia indiquen que, els darrers anys, sobretot després de la pandèmia, han augmentat els fets delictius, especialment els que es comenten a internet. Si hom analitza les dades i les posa en context, pot arribar a la conclusió que aquesta evolució és un fet preocupant al qual cal prestar atenció, però no alarmant. Ara bé, la percepció de bona part de la gent, que al final és el que importa, és una altra, fins al punt de situar la inseguretat com el principal problema, com passa a Barcelona. L’explicació no és tant la realitat que manifesten les dades com el clima de desconfiança que determinats interessos polítics o econòmics contribueixen a generar per treure’n profit. Al llarg de la història de la humanitat, infondre por a la gent ha estat una de les palanques més eficients per aconseguir un propòsit: les persones acovardides són més fàcils de manipular i moure d’un lloc a un altre en funció del que interessi al que és capaç d’atemorir. Ara aquests interessos compten amb les eines digitals, que tenen una gran capacitat per captar i difondre imatges i vídeos, reals, falsos o trets de context. Els algoritmes de les xarxes socials fan la resta per magnificar les coses. El fet és que a Catalunya hi ha 800.000 alarmes connectades a centrals receptores llestes per cridar la policia en cas de violació del domicili. I les companyies que les instal·len pensen que n’hi caben almenys més del doble. Lògicament és un mercat que pot seguir creixent mentre hi hagi un sol habitatge sense càmeres. El límit el marca la capacitat d’influir en la gent sobre la necessitat de tenir una alarma o, dit d’una altra manera, de convèncer que Catalunya és el Far West on et poden robar o ocupar la casa impunement. Més preocupant és que, com denuncien alguns representants del sector de la seguretat, els cossos de seguretat públics estiguin aprofitant aquest creixement de la iniciativa privada per destinar recursos del món residencial a altres àmbits.