El fantasma de Rufián

Gabriel Rufián, dimecres, la va encertar de mig a mig. Va posar en coneixement de Pedro Sánchez que hi ha un fantasma que recorre l’edifici del Congrés dels Diputats. Jo diria dues coses en aquest sentit. Una, que va fer molt curt en assenyalar només un fantasma. I dues, que no sé fins a quin punt és un fantasma el que ell ha assenyalat com a tal. Però d’haver-hi fantasma, n’hi ha, si és ell qui ho diu. Hem de tenir molt de respecte quan la gent parla sense embuts d’allò que coneix amb propietat, i a Rufián no se li escapa res del món dels llençols. “Hi ha un fantasma que recorre aquest edifici, el fantasma de la ultradreta. Què farà per provar de detenir-lo?”, va preguntar a Sánchez. Segons Rufián, el fantasma que es conforma en aquesta legislatura és la tríada PP, Vox i Junts. El portaveu de l’ERC precongressual sustenta la seva teoria en dues afirmacions. L’una és pura estadística i ben constatable. El govern Sánchez ja ha perdut 35 votacions des de la investidura, i en la majoria la tríada va votar plegada. L’altra em genera més dubtes. Diu que Junts no tindrà cap por de caminar plegats amb el PP i Vox perquè té “una enorme capacitat de blanquejament mediàtic i els sortirà gratis”. No ho sé. No sé si la ultradreta és un fantasma o és de carn i ossos. No sé si Junts està disposat a caminar-hi plegats. I no sé ni si Junts està disposat a deixar el PSOE. Però reconec l’autoritat a Rufián per parlar de fantasmes, això sí.