Quant de teatre!

Què esperava trobar la Guàrdia Civil a casa de Koldo García per entrar-hi com hi va entrar a les vuit del matí d’un dia del mes de febrer? Qui va decidir que per fer aquell escorcoll i detenció s’havia de mobilitzar vint agents armats i disfressats com els varen armar i disfressar? No sabien que a dins hi havia en Koldo, la seva parella i la filla de tres anys de tots dos i que no es necessitava aquell desplegament ni aquelles formes? O varen fer el que diu algun protocol? I si ho diu algun protocol, algú explicarà mai qui el va redactar, quan i per què? Té algun altre sentit que una estratègia de la intimidació? O és que la desproporció dels recursos i la força va lligada a les actuacions policials “polítiques”? Després de tot el que hem vist al País Basc contra els abertzales i durant la repressió del procés contra els independentistes, on més haurem de veure-ho? O és que és un patró? Entre vint cervellets que varen entrar al domicili no podien detectar que hi havia una càmera que els filmava i els gravava tota la actuació i fer una mica menys el ridícul i durant menys estona? Si ho varen detectar, no podien tenir la cinta ben guardada perquè no els col·loquessin en el ridícul en què els han col·locat? Cauran caps per tanta desproporció o una vegada més col·locaran medalles de llauna en algunes pitreres? És incompetència i desproporció el que veiem a les imatges? O també és estratègia de la por? Ves a saber! Quant de teatre!