Quan és l’hora és l’hora

Ara és l’hora, espa­nyols. Esmo­leu bé les eines. Cada con­tesa elec­to­ral ho deixa més clar: el pre­do­mini inde­pen­den­tista català s’ha aca­bat. No podeu espe­rar que es revifi. Cal ser lles­tos com els angle­sos, que van con­vo­car el referèndum escocès quan sabien que el tenien gua­nyat. Doncs això. Si a Cata­lu­nya els vots reals i les enques­tes mar­quen una clara tendència al desànim, a la des­mo­bi­lit­zació, al con­for­misme, és el moment. Qua­tre cale­rons més al pres­su­post de la comu­ni­tat autònoma –ep!, només cal que els pro­me­teu, que pro­me­tre no fa pobre– sem­pre aju­den una mica. Pot­ser una ines­pe­rada bona cara del rei, que bé s’ha de gua­nyar el sou, i, apa, tot­hom a les urnes.

Encara se m’acut que la pre­gunta cal que sigui clara, però enga­nyosa. A dar­rera hora la gent surt de casa cap als col·legis elec­to­rals una mica eufòrica. Avui pot opi­nar i l’escol­ten. Avui el seu vot val el mateix que el del direc­tor de l’empresa on tre­ba­lla, que el de l’amo del Madrid i del San­ti­ago Ber­nabéu, que el de qual­se­vol minis­tre... Per tot això, per aquesta eufòria, té una tendència a votar que sí. Per tant, se li ha de dema­nar el sí. No li pre­gun­teu si vol ser inde­pen­dent; si es vol estal­viar més de 16.​000.​000.​000 d’euros cada any, tirant curt, alguns dels quals sur­ten de la seva but­xaca; si vol inten­tar tenir una admi­nis­tració menys cor­rupta, més efi­ci­ent i clara.

La pre­gunta ha de ser posi­tiva, il·lusi­o­nant, engres­ca­dora. “Vols aju­dar a crear un Estat espa­nyol més just, més democràtic, més igua­li­tari, més...?” En fi, pre­gun­teu-li sen­zi­lla­ment si vol ser de l’Espa­nya que va gua­nyar el mun­dial de fut­bol. Teniu el sí asse­gu­rat. Hau­reu que­dat bé amb els inde­pen­den­tis­tes i amb els uni­o­nis­tes, amb Europa, amb els con­ve­nis inter­na­ci­o­nals. Amb tot­hom. Sense cap cost. La dona bor­ratxa i el vi al bot, com diu la dita. Ara és la vos­tra hora, espa­nyols. Toca segar, que el blat és madur.

–Ep, per­doni. I si els passa com als angle­sos en el referèndum del Bre­xit, que espe­ra­ven un no i els va sor­tir un sí?

–Ara val més callar. Per si sortís inde­pendència, tinc unes ampo­lles de cava a la nevera.

Si arriba el cas, faci com jo.