De llegir i escriure

Tertulians i opinadors, amb més o menys encert, debaten sobre les dificultats que observen en els seus fills en llegir i escriure, aprenentatges clau per a la vida i per al coneixement. És un aprenentatge conjunt, ja que llegir i escriure són les dues cares del llenguatge escrit. No es pot escriure sense llegir alhora. Aquest fet em porta a dues consideracions. La primera és madurativa, perquè llegir i escriure depenen d’àrees del llenguatge i de la motricitat perceptivomotriu, o sigui de les àrees prefrontals, motores, temporals i parietals que es troben en procés de desenvolupament i que han de presentar la maduració suficient. La segona consideració fa referència a la intensitat i la manera en què l’infant se situa davant l’escriptura, estimulat i encuriosit per la seva funció comunicativa i interpretativa del seu món més proper. D’aquí neix la seva funcionalitat i la conseqüent motivació. Des de la neuropsicologia s’ha constatat científicament que les àrees cerebrals responsables del llenguatge arriben a un punt de maduració idoni a l’entorn dels 6 anys, talment com la motricitat fina indispensable per l’escriptura. Aquest procés, que varia d’una persona a una altra, coincideix amb l’entrada a l’educació primària. A infantil també es treballa l’alfabet, seguint les lleis de l’aprenentatge i respectant els ritmes individuals i llurs capacitats. L’accés a l’educació primària és important pel que significa de canvi en el ritme de maduració i això es nota al llarg del primer curs però és, sobretot, en el segon any quan es consoliden els principals aprenentatges instrumentals. Avui es preocupen, i amb raó, aquells que veuen un retard en l’accés a determinats continguts primer al llenguatge escrit igual per a tots, i després a la seva consolidació més enllà del cicle inicial. Preocupen també metodologies presumptament innovadores que les famílies no saben interpretar. En aquests casos, determinats alumnes aprenen més fora del sistema que a dins per la voluntat de les famílies conscients de les necessitats dels seus fills. Cal revisar aquelles metodologies que alenteixen processos d’automatització imprescindibles per fer funcionals aquests aprenentatges, basades en la persistència i la intencionalitat. Ens queixem que el nostre alumnat perd la motivació per llegir i escriure. No serà que ho estem fent malament?