Opinió

Tribuna

Finançament de Catalunya

“Catalunya podrà obtenir engrunes (que es faran extensibles a la resta de regions) i alguna actualització en els compromisos d’inversió, però res més
“La meva opinió és que, si el País Basc i Navarra generessin un nivell de PIB semblant al de Catalunya, mai haurien tingut els sistemes fiscals propis que tenen avui

El dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal al qual es veu forçada Cata­lu­nya ja l’he abor­dat en diver­ses oca­si­ons, així que resu­miré. Començo pel final: Cata­lu­nya, amb l’estruc­tura poli­ti­co­ad­mi­nis­tra­tiva actual, penso que mai podrà ni eli­mi­nar ni, encara menys, recu­pe­rar aquest dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal acu­mu­lat durant dècades. Mai. Mai. Tal com ho veig, el sis­tema de finançament de les regi­ons de règim comú sus­ten­tat en la Lofca del 1980 es va basar en un prin­cipi després d’haver cons­ta­tat un fet. El fet: l’eco­no­mia d’Espa­nya estava com­ple­ta­ment esbi­ai­xada per zones que podien créixer orgànica­ment i zones el crei­xe­ment de les quals, per si mateix, era impos­si­ble o tes­ti­mo­nial. El prin­cipi: l’única manera d’apro­xi­mar la renda per càpita de les sego­nes zones a la de les pri­me­res era trans­fe­rir recur­sos d’aques­tes cap a aque­lles amb inde­pendència de com s’uti­lit­zes­sin aquests recur­sos i dei­xant al marge la quan­tia i l’impacte nega­tiu que pogués tenir per a les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment de les regi­ons des de les quals es feien aques­tes trans­ferències. A més, l’Estat va anar fent pre­val­dre les seves inver­si­ons direc­tes a les regi­ons de menys capa­ci­tat econòmica sense esta­blir un segui­ment del seu retorn. Final­ment es va ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar aquest prin­cipi de finançament de tal manera que qüesti­o­nar-lo equi­va­lia a ata­car la idea cons­ti­tu­ci­o­nal de “la uni­tat d’Espa­nya”. I, per com­ple­tar-ho, es va triar com a sis­tema de càlcul el mètode cost-bene­fici, que com­puta com a bene­fici per a tots els espa­nyols i espa­nyo­les qual­se­vol tipus d’actu­ació econòmica rea­lit­zada en qual­se­vol lloc d’Espa­nya. El Sr. Mari­ano Rajoy, sent pre­si­dent del govern espa­nyol, ho va dei­xar molt clar en unes decla­ra­ci­ons que va fer en una de les ses­si­ons del 2013 del Cer­cle d’Eco­no­mia: “[Si Cata­lu­nya se’n va], Espa­nya perdrà un 6% de la seva població, un 20% del seu PIB, un 25% del turisme estran­ger i un 26% de les expor­ta­ci­ons que es fan a l’Estat.” La deducció és evi­dent: Cata­lu­nya podrà obte­nir millo­res mar­gi­nals en el seu sis­tema de finançament, però quan­ti­tats que mai de la vida posin en perill el prin­cipi que es va assu­mir el 1980 per ela­bo­rar la Lofca. És a dir, Cata­lu­nya, en aquest bosc de nego­ci­a­ci­ons que s’obre avui a Espa­nya després de qual­se­vol procés elec­to­ral, podrà obte­nir engru­nes (que es faran exten­si­bles a la resta de regi­ons) i alguna actu­a­lit­zació en els com­pro­mi­sos d’inversió, però res més, perquè el fet que es va pren­dre com a refe­rent en el dis­seny de la Lofca con­ti­nua sent aquí, per la qual cosa el prin­cipi ja refe­rit ha de ser man­tin­gut.

Anem als números. Obser­vin el gràfic adjunt. Mos­tra l’evo­lució, en mili­ons d’euros, del dèficit inter­re­gi­o­nal de Cata­lu­nya des del 1986 fins a l’any 2021. No són dades ofi­ci­als perquè són dades ela­bo­ra­des per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (Els resul­tats de la balança fis­cal de Cata­lu­nya amb el sec­tor públic cen­tral dels anys 2020 i 2021. Setem­bre 2023). La línia blava deta­lla l’evo­lució en euros de cada any i la ver­me­lla, la con­versió de cada xifra en euros del 1986 rea­lit­zada per mi a par­tir de dades d’inflació de l’INE. (No dis­poso de dades per al període 1981-1985 ni per als anys 2017 i 2018.) La suma dels dèficits fis­cals inter­re­gi­o­nals d’aquests anys en euros cor­rents de cada any ascen­deix a 368.483 mili­ons d’euros, i la suma dels dèficits expres­sats en euros del 1986, a 826.100 mili­ons d’euros. (Per situar les xifres: el PIB de Cata­lu­nya de l’any 2022 va ascen­dir a 256.000 mili­ons d’euros.) A això, cal­dria afe­gir-hi els interes­sos del deute públic que han estat pagats amb impos­tos recap­tats a Cata­lu­nya, però que no han supo­sat cap inversió rea­lit­zada a Cata­lu­nya, un càlcul que no puc esco­me­tre perquè no dis­poso de mit­jans. Poden ima­gi­nar-se vostès les inver­si­ons i dota­ci­ons que hau­rien pogut esco­me­tre a Cata­lu­nya els dife­rents governs de la Gene­ra­li­tat si al llarg d’aquests anys hagues­sin dis­po­sat d’aquests fons i, a més, sense gene­rar ni un euro de deute públic propi? (Ara vostès es deuen pre­gun­tar com és pos­si­ble que el País Basc i Navarra tin­guin un sis­tema de finançament propi i espe­cial. Penso que, al marge de motius històrics, la raó és sim­ple: el País Basc genera el 5,9% del PIB d’Espa­nya, i Navarra, el 1,7%, és a dir, per­cen­tat­ges molt bai­xos que, seguint el rao­na­ment del Sr. Rajoy, no supo­sen dis­torsió per a l’entra­mat de la Lofca. En unes altres parau­les: la meva opinió és que, si el País Basc i Navarra gene­res­sin un nivell de PIB sem­blant al de Cata­lu­nya, mai hau­rien tin­gut els sis­te­mes fis­cals pro­pis que tenen avui.)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.