El factor humà
Vostè pot ser membre d’un ‘jurado’
Durant aquests dies, i fins diumenge, el passeig Lluís Companys de Barcelona està ocupat per les casetes de la fira del llibre en català. És una mostra molt ben posada, atractiva en molts sentits, una activitat del tot recomanable per al cap de setmana que ja truca a la porta. La realització d’una festa literària d’aquesta envergadura pot sobtar en un país que ja s’afarta de llibres per Sant Jordi, però allò que justifica la mostra és l’especificitat de l’edició en llengua catalana que li dona forma i caràcter.
Sí, de forma clara i decidida es necessita que durant una setmana llarga la ciutat de Barcelona tingui oberta al públic una fira dedicada exclusivament al llibre editat en la llengua pròpia del país, que és com reivindicar el seu ús i difusió en un moment en què la seva salut és precària. Per si algú dubta d’aquesta afirmació, que pari atenció en la paradoxa que es produeix gràcies al trasllat del muntatge editorial del moll de la Fusta al passeig Lluís Companys, davant per davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència de Barcelona. Al carrer, tot en català; en canvi, dins de l’edifici judicial, tot o pràcticament tot en llengua castellana.
És per això que el castellà va ser la llengua utilitzada ahir al matí per Antonio Recio, president de l’Audiència de Barcelona; Antonia Jiménez, lletrada de l’administració de justícia responsable de l’oficina del jurat, i Núria Pastor, delegada provincial de Instituto Nacional de Estadística, per dur a terme un breu acte institucional, d’aparent irrellevància, però de gran impacte social perquè implica de forma directa 8.000 ciutadans de la demarcació barcelonina. Tots tres es van trobar a primera hora del matí a la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per fer el sorteig d’un número a partir del qual s’estableix una llista de noms que durant els propers dos anys formaran part de la llista de ciutadans que poden ser cridats a formar part d’un jurat popular en una de les vistes que se celebren al Palau de Justícia de Barcelona.
En cap moment del cerimonial del sorteig, que es va fer amb diligència i sense imprevistos, cap dels tres representants de les institucions de l’Estat espanyol a Catalunya va fer ús del català, ni va semblar que tingués intenció de fer-ho. Al marge de quina sigui la seva llengua d’ús habitual o la seva procedència geogràfica, fins i tot la seva condició de ciutadans lliures en l’elecció de la parla, el cert és que l’actitud d’aquests tres alts funcionaris en actes com el d’ahir explica per què, any rere any, les dades del català a la justícia constaten que és en aquest àmbit on menys presència té.
Això és el que han de saber els 8.000 ciutadans que des d’ahir tenen números per acabar fent de jutges en un tribunal popular. Quan hi vagin trobaran un món on la llengua habitual d’ús és la castellana, encara que el justificable sigui catalanoparlant i la llei l’empari en el seu ús. Però encara falta temps perquè un dia els candidats a jurat rebin una carta que els citarà a primera hora d’un matí a l’Audiència per ser sotmesos a un procés de selecció per part d’advocats i fiscals en la prèvia d’un judici.
Si mai arriba el dia, tothom tranquil, la llei que regula els casos que jutja el tribunal del jurat no diu res de funcionaris que menystenen una llengua i la identitat d’un país.