Regar o morir

Ha nascut la Comunitat de Regants del Penedès. Fa uns dies els propietaris de les terres agrícoles de secà del gran Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia) van constituir la comissió que, al llarg dels pròxims mesos, redactarà la normativa que haurà de regir aquest nou ens. L’entitat cobrarà tot el sentit en un termini d’entre quatre i deu anys, quan l’aigua arribi al Penedès per poder garantir la continuïtat dels conreus, fins i tot en època de sequera.

La lliçó que el canvi climàtic ha portat al Penedès els últims anys ha calat fondo i els pagesos han pres consciència de la necessitat de salvar l’aigua per poder conservar els conreus de secà: oliveres, garrofers, ametllers, presseguers i la vinya.

La vinya ha estat durant generacions el principal conreu del Penedès i base de l’economia agroalimentària del vi i el cava. La sequera ha posat en risc, no només la collita de l’any, sinó les futures. I, així, el futur del territori.

Ara fa més falta que mai salvar l’aigua. I això vol dir garantir aportacions per mantenir els conreus en èpoques de crisi (que vol dir quan no plogui), però també garantir un nou model de gestió de l’aigua: aprofitar la pluja amb una mirada més respectuosa per l’entorn, amb la recuperació d’eines i models que antigament s’havien fet servir i que, a poc a poc, es van anar abandonant.

Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) diuen que la sequera del 2023 va evidenciar que calia dotar els conreus de reg de suport no només per a les vinyes, sinó també per als presseguers, oliveres, garrofers i ametllers.

El projecte per dotar el Penedès de reg neix del neguit dels pagesos pel malbaratament d’aigua que s’aboca des d’algunes depuradores. En el cas del Baix Penedès, les inquietuds dels pagesos van servir d’impuls perquè alguns ajuntaments impulsessin una proposta per garantir el reg de suport. I aquest va ser el brot verd que va alimentar la decisió de la Generalitat de plantejar la creació d’una comunitat de regants que incorpora, a més del Baix Penedès, l’Alt Penedès, el Garraf i l’Anoia.

Un total de 48 municipis es beneficiaran d’aquesta decisió. El projecte es basa en l’aprofitament d’aigua regenerada només en moments de crisi per garantir la continuïtat dels conreus de secà i trenca amb la dependència de l’aigua de pluja, de rius, pantans o torrenteres.

En el cas dels presseguers, ametllers i oliveres no passa, però en el cas de la vinya, aquesta decisió posa en una cruïlla els consells reguladors, que hauran d’analitzar què pot suposar el fet de garantir el suport de reg per a la qualitat del producte que elaboren els cellers. En alguns casos, els cellers hauran de posar sobre la taula fins a quin punt estan disposats a incorporar aigua en un conreu que sempre ha presumit de la seva sostenibilitat, perquè ara es tracta de regar o morir.