El lector escriu

Corregir o no corregir, heus aquí el dilema

Fa poc vaig lle­gir una interes­sant entre­vista a Josep Maria Vir­gili, “el pro­fes­sor de català més intens a Twit­ter”, segons l’entre­vis­ta­dor Quico Sale­llas. El peri­o­dista afirma que Vir­gili et cor­re­geix i t’esmena sense embuts avi­sant amb un “si m’ho per­me­teu”, títol del lli­bre que el pro­fes­sor acaba de publi­car. Hi ha per­so­nes que s’amoïnen si els cor­re­gei­xes errors, però Vir­gili ho fa argu­men­tant que “les cor­rec­ci­ons són per aju­dar a millo­rar la nos­tra llen­gua i, si una per­sona fa una errada, la millor manera d’esme­nar-ho és que algú t’ho digui”. Par­ti­cu­lar­ment, agra­eixo que m’esme­nin i jo ho faig només en els casos del meu entorn més pro­per, i en aspec­tes con­crets, com per exem­ple quan sento “són les deu i mitja” en comp­tes de “dos quarts d’onze” com hem dit sem­pre a la meva comarca. Ara bé, als mit­jans de comu­ni­cació cata­lans, i sobre­tot a TV3, amb la qual el pro­fes­sor es mos­tra crític pels cas­te­lla­nis­mes que s’hi diuen, les cor­rec­ci­ons hau­rien de ser el pa de cada dia. Massa sovint sen­tim com alguns infor­ma­dors emmu­dei­xen la t final de topònims com Sant Andreu i Sant Hilari. I ara sem­bla que tot­hom, ter­tu­li­ans inclo­sos, s’hagi posat d’acord a pro­nun­ciar amb essa sorda el cognom del juga­dor del Barça Marc Casadó, quan evi­dent­ment és sonora [z]. Com diu el pro­fes­sor Vir­gili, tot­hom té dret a par­lar bé el català. Per tant, cor­re­gim-nos quan ho fem mala­ment.

Cube­lles (Gar­raf)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia