Els rics del procés!

El Tri­bu­nal Suprem de Manuel Marc­hena i la part de judi­ca­tura espa­nyola que li fa la gara-gara s’estan posant les botes amb el procés i el que se n’ha deri­vat amb la judi­ci­a­lit­zació. Ells són els rics! Ells han vist créixer el seu patri­moni! Qui els conei­xe­ria si no fos per l’exper­tesa exhi­bida a magre­jar la llei? Mai havien sor­tit tant als mit­jans de comu­ni­cació ni a les xar­xes, i no crec que res acon­se­gueixi en el futur imme­diat més atenció de guio­nis­tes de sèries i pel·lícules. La rellevància pública que aquests oce­llots aga­fen i aga­fa­ran a par­tir de les seves con­ti­nu­a­des astra­ca­na­des jurídiques els aca­barà col·locant a dalt de tot de llis­tes de best-sellers de no ficció i tem­po­ra­des i tem­po­ra­des d’èxits a Net­flix i HBO. Segons el seu dar­rer con­cepte de mal­ver­sació i enri­qui­ment, és ben clar que són ells els que s’estan enri­quint. Es botei­xen de vani­tat com un gri­pau i aug­men­ten el seu patri­moni emo­ci­o­nal, sentència a sentència, reso­lució a reso­lució. Movent-nos en el ter­reny de les seves matei­xes metàfores podríem dir que estan acon­se­guint la rellevància pública que els dona­ria casar els seus fills, i no només fan pagar el casa­ment a la hisenda pública, com exem­pli­fi­quen dels líders del procés, sinó que a més a més no els casen. Plan­te­gen casa­ments de con­veniència que després impe­dei­xen con­su­mar. Tro­ben tan de gust a posar-se les botes que ni tan sols els pre­o­cupa el pres­tigi pro­fes­si­o­nal que en algun moment algun d’ells va tenir.