Teatre: on són els joves?

Fa poc, Sal­va­dor Sunyer, direc­tor de Tem­po­rada Alta, va posar en relleu en una entre­vista un fet tan xocant com dece­be­dor: a Cata­lu­nya, un 89% de la gent no ha entrat mai en un tea­tre. Això vol dir que, en números rodons, més de 7 mili­ons de cata­lans no han cone­gut l’experiència del tea­tre, tant en el con­tin­gut com en el con­ti­nent. Aquest fet es deu a molts motius, entre altres les difi­cul­tats de mobi­li­tat i econòmiques per tal de poder acce­dir de manera fàcil a l’oferta tea­tral. Però el que més em crida l’atenció és la dis­tant relació entre els joves i les arts escèniques. En l’era de les xar­xes soci­als, el tea­tre en viu i en directe no té tant d’èxit entre els joves, que són els prin­ci­pals usu­a­ris de les xar­xes. Ho per­ce­ben com a eli­tista i inac­ces­si­ble. Sunyer afirma que hi hau­ria d’haver més tea­tre en els currículums de les esco­les, i té raó. Men­tres­tant, Tem­po­rada Alta fa vuit anys que està tre­ba­llant per can­viar aquesta tendència a través del pro­jecte A Tempo, que porta el tea­tre direc­ta­ment a les esco­les de Girona i Salt, de manera directa i gratuïta, en horari lec­tiu. Amb el seu gra­net de sorra, Tem­po­rada Alta con­tri­bu­eix a apro­par el tea­tre a aquesta gran part de la població cata­lana que des­co­neix el que és una de les sen­sa­ci­ons més extra­or­dinàries que es poden tenir.