El CPA Olot, l’exemple

Pocs clubs cata­lans tenen tants guar­dons mun­di­als com el Club Pati­natge Artístic Olot. Puc afir­mar sense por a equi­vo­car-me que és el club de Cata­lu­nya amb més guar­dons i alhora el que menys reco­nei­xe­ment té, pen­dent encara de la con­si­de­ració d’espor­tis­tes d’elit o d’alt ren­di­ment espor­tiu. És clar, no és fut­bol, ni ten­nis, és de noies majo­ritària­ment i per­tany a una ciu­tat petita però mera­ve­llosa com és Olot. Si fos de la conur­bació metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, altra cosa seria. Però no, Olot només té uns qua­ranta mil habi­tants i és capi­tal d’una comarca d’inte­rior, la Gar­rotxa, lluny del cen­tra­lisme bar­ce­loní. És un club for­jat des de la base, amb prop de cent vui­tanta pati­na­do­res que com­bi­nen estu­dis amb mol­tes hores d’entre­na­ment. Són espor­tis­tes joves, d’alt ren­di­ment, d’elit, que dedi­quen el seu temps lliure, el que els queda com a joves que són, a entre­nar-se, cui­dar-se i com­pe­tir a nivell pro­vin­cial, català, espa­nyol i inter­na­ci­o­nal. En Ricard Pla­niol és el cor d’aquest equip, direc­tor tècnic, acom­pa­nyat d’entre­na­dors, psicòloga i staff. Com un bon cirurgià, en Ricard ela­bora core­o­gra­fies al ritme de músiques que ens trans­por­ten a la per­fecció. Res és atzarós, lle­vat la força del destí o dels petits errors humans, tan neces­sa­ris com impre­vi­si­bles. Cal­cu­lat fins al més mínim detall, els resul­tats són con­seqüència de l’esforç, la dis­ci­plina, la per­se­ve­rança, la pla­ni­fi­cació, i mol­tes, mol­tes hores de tre­ball. La sort és al cos­tat de qui la busca, amb intenció i capa­ci­tats físiques i emo­ci­o­nals en per­fecte equi­li­bri. Algu­nes per­so­nes, amb raó, pen­sen que aquesta relació d’amor amb el pati­natge i l’èxit espor­tiu no durarà sem­pre. Però les per­so­nes pas­sen i els pro­jec­tes que­den. El CPA Olot té pro­jecte, una dedi­cació quasi pro­fes­si­o­nal de l’staff i per­so­nal tècnic, una base pro­me­te­dora i una ciu­tat que li fa cos­tat. Però fan falta més suports externs, econòmics, també de reco­nei­xe­ment com a espor­tis­tes d’alt nivell. Soc l’avi d’una pati­na­dora del club, la Nora, que com­bina amb molt esforç i dedi­cació els seus estu­dis uni­ver­si­ta­ris amb els entre­na­ments set­ma­nals exi­gents, i com les com­pa­nyes subs­ti­tu­eix el que serien les dis­trac­ci­ons pròpies de la joven­tut per les de l’esport, amb un cost per­so­nal i físic. L’èxit és fruit també d’aquesta dedi­cació i fa que aquesta sigui també un valor per a la vida.