Ofici i categoria

L’altre dia em vaig presentar en una oficina, per tal d’omplir un formulari burocràtic: nom, cognoms, edat, domicili… Arribà un moment que la noia em preguntà:

– Professió, ofici?

– Escriptor.

Ho vaig dir amb la timidesa habitual, però amb la tranquil·litat de saber que així consta al document d’identitat.

La noia, després d’un moment de perplexitat, exposà el cas a una companya, la qual li deixà un llibre on consten totes les professions “homologades”. Mentre el consultava vaig pensar que, si no hi trobava “escriptor”, m’hauria de buscar una coartada més versemblant si no volia ser acusat de vagància. Però ho trobà, sí senyor: “Escriptor. Autor literari”.

I aleshores vingué la pregunta reglamentària:

– Categoria? –digué la noia, amb el dit a punt de pitjar la tecla.

– Com diu?

S’adonà que alguna cosa no funcionava, mentre m’explicava que les categories professionals previstes són “Jefe de 1ª”, “Jefe de 2ª”, “Oficial de 1ª”, “Auxiliar”, etc.

– No sé què dir-li –li vaig confessar–, però Premi Nobel no.

Consultà altra vegada la companya, la qual, des del fons de l’oficina, li cridà la solució:

– Posa-li el 31!

En un ambient més tètric hauria cregut que “el 31” era un grau de tortura per tal de fer-me dir a quina categoria pertanyia… La noia m’ho explicà:

– Miri, l’epígraf 31 és el que correspon a Tècnic de 1a. Què li sembla?

– Em fa molt d’honor –vaig dir, agraït–. De tota manera, amb “auxiliar” ja passo.

– No, de cap manera, el 31.

Potser el fet de fumar amb pipa em donava la categoria literària suficient davant de les dues noies, i així vam resoldre el problema.

Després m’he quedat pensant que això d’escriptor no se sap ben bé què és; ni els diccionaris no ho aclareixen satisfactòriament. Escriptor és la “persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària”. La definició és confusa, penso. Un historiador o un metge que escriuen llibres científics, són, doncs, escriptors? Un guionista de ràdio no és un escriptor? El mateix diccionari diu que pintor és qui “té per ofici pintar parets, portes, etc.” i també “persona que exerceix l’art de la pintura”, i cantor és “el qui canta, el qui té per ofici cantar”. Només en el cas de l’escriptor, ja ho veieu, no apareix la referència a l’ofici.

Si ni els autors dels diccionaris –que són escriptors, com a “autors de llibres”– no assenyalen que això d’escriure pot ser un ofici, és natural que la gent no s’ho acabi de creure. Sort tenim de l’epígraf 31! Des d’ara em presentaré com a “tècnic en ordenació de lletres”, i és probable que passi com un respectable especialista bancari.