El factor humà
Tirar el ‘foam’ i amagar la mà
Ara resulta que a Espanya estan contents perquè de manera progressiva s’aniran retirant les pilotes de goma –com les que van mutilar l’Ester Quintana o en Roger Español, per citar només dos casos– i es passarà a utilitzar els projectils de foam. Un acord al Congrés dels Diputats permetrà modificar la coneguda com llei mordassa, i una de les novetats que preveu és el canvi del material que fan servir els escopeters de la Policía espanyola i la Guàrdia Civil.
Van tard, a Espanya. L’any 2013 el Parlament de Catalunya ja va prohibir l’ús de pilotes de goma. Va ser arran del cas d’Ester Quintana i es va tractar d’una prohibició parcial, o d’abast competencial, si es vol dir així, ja que només afectava els Mossos d’Esquadra. És per això que quan la policia espanyola va desplegar-se a Catalunya els anys 2017 i 2019 per esbandir independentistes va disparar les pilotes a discreció.
El que passa ara a Espanya ja es va produir a Catalunya quan es va considerar que la substitució dels projectils era un avenç que calia celebrar en el sentit que s’estava modulant a la baixa la capacitat de la policia de fer ús de la violència per mantenir l’ordre públic als carrers de pobles i ciutats. Gran error!
El febrer del 2021, una jove de Barcelona, l’Àfrica, va constatar que el foam és igualment lesiu que les pilotes. Per si no n’hi hagués prou, ahir va saber que el seu afany per saber quin escopeter dels Mossos d’Esquadra li va buidar un ull quedarà en un no res perquè l’Audiència de Barcelona ha decidit donar per bo l’arxivament del seu cas, que ja havia dictat un jutjat d’instrucció de la ciutat, sense portar a judici l’autor del tret. El drama es repeteix i en un doble sentit, ja que no només no s’ha eliminat el risc greu de rebre ferides d’importància en una manifestació, tot i que després del cas de l’Àfrica a Catalunya es va eliminar un tipus de projectils de foam, sinó que es manté la impossibilitat de saber l’autoria concreta del dany.
Segons sembla, la policia gaudeix del benefici del monopoli de la violència i també el del silenci, com ja va passar en el cas d’Ester Quintana, que no va poder portar a judici l’escopeter que li va disparar. Queda per veure si en el cas de Roger Español als agents se’ls aplica el benefici de l’amnistia, ja que aquesta és la petició que ha fet la fiscalia en relació amb els policies processats.
En l’historial de l’Àfrica, la resolució de l’Audiència de Barcelona deixa clar que el projectil de foam va causar la lesió però, a la vegada, assegura que, tot i que des del cos dels Mossos s’ha fet una completa investigació per determinar responsabilitats, no s’ha pogut establir quin dels dos escopeters que aquell dia eren a la manifestació va causar la lesió.
Danya la imatge de la policia que els agents causants d’un mal i un dolor tan profund com és la mutilació d’un ull quedin difuminats rere la cortina d’una “extensa investigació”, així com la consideració del tribunal que tot plegat va ser un “desgraciat accident”, aventurant que la noia s’hauria pogut ajupir per agafar una ampolla per llançar-la a la policia, facilitant així l’impacte al seu rostre.
Hi ha una cosa clara: si no es disparés cap tipus de projectil, amb o sense observança del protocol policial, no es buidarien ulls, ni cap agent hauria de llançar foam i després amagar la mà.
