El iot bestial

Com a molts altres barcelonins i com a molts ciutadans de Catalunya, a mi no m’hi va gaire res en la copa Amèrica de vela, competició que té lloc aquests dies a Barcelona i que és a punt de viure la seva gran final. Ni em molesta ni em deixa de molestar. Sí que n’he sentit a parlar, he vist banderoles al carrer, he vist anuncis de la Regata Cultural i molts altres elements que l’han volgut revestir de gran esdeveniment. He admirat les màquines voladores amb què es competeix i he escoltat les protestes dels opositors a la competició sobre els perjudicis que aquesta deixarà a la ciutat. Però no m’havia entretingut a treure’n una valoració personal.

Almenys així pensava fins que, fa ben poc, una gestió em va portar a la Barceloneta passant pel Moll de la Fusta. I el vaig veure:

Un iot bestial. No hi ha cap altra paraula al diccionari que serveixi per descriure la mola de quatre pisos, blanca, marró fosc i daurada, que estava amarrada al millor lloc del moll –devia haver fet fora almenys quatre vaixells de mida més petita– amb efecte mirall a les finestres. Preciosa. Una meravella de l’enginyeria nàutica, segurament. Com si un edifici de luxe s’hagués estirat sobre l’aigua del port barceloní.

Que existeixi una màquina així i que algú la pugui gaudir és molt lícit. El greuge és el lloc. A poc més de cent metres del vaixell, creuant el passeig de Colon, comença el laberint del Barri Gòtic. A menys de mig quilòmetre de la proa d’aquest gran artefacte marí hi ha el Raval. La bestialitat s’imposa a l’hora d’establir comparacions entre una manera de viure i una altra.