El iot bestial

Com a molts altres bar­ce­lo­nins i com a molts ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, a mi no m’hi va gaire res en la copa Amèrica de vela, com­pe­tició que té lloc aquests dies a Bar­ce­lona i que és a punt de viure la seva gran final. Ni em molesta ni em deixa de moles­tar. Sí que n’he sen­tit a par­lar, he vist ban­de­ro­les al car­rer, he vist anun­cis de la Regata Cul­tu­ral i molts altres ele­ments que l’han vol­gut reves­tir de gran esde­ve­ni­ment. He admi­rat les màqui­nes vola­do­res amb què es com­pe­teix i he escol­tat les pro­tes­tes dels opo­si­tors a la com­pe­tició sobre els per­ju­di­cis que aquesta dei­xarà a la ciu­tat. Però no m’havia entre­tin­gut a treure’n una valo­ració per­so­nal.

Almenys així pen­sava fins que, fa ben poc, una gestió em va por­tar a la Bar­ce­lo­neta pas­sant pel Moll de la Fusta. I el vaig veure:

Un iot bes­tial. No hi ha cap altra paraula al dic­ci­o­nari que ser­veixi per des­criure la mola de qua­tre pisos, blanca, marró fosc i dau­rada, que estava amar­rada al millor lloc del moll –devia haver fet fora almenys qua­tre vai­xells de mida més petita– amb efecte mirall a les fines­tres. Pre­ci­osa. Una mera­ve­lla de l’engi­nye­ria nàutica, segu­ra­ment. Com si un edi­fici de luxe s’hagués esti­rat sobre l’aigua del port bar­ce­loní.

Que exis­teixi una màquina així i que algú la pugui gau­dir és molt lícit. El greuge és el lloc. A poc més de cent metres del vai­xell, cre­uant el pas­seig de Colon, comença el labe­rint del Barri Gòtic. A menys de mig quilòmetre de la proa d’aquest gran arte­facte marí hi ha el Raval. La bes­ti­a­li­tat s’imposa a l’hora d’esta­blir com­pa­ra­ci­ons entre una manera de viure i una altra.