De set en set
Data de caducitat: 12-O
Dimecres érem en directe a TV3 asseguts a la taula del Més 324 quan Marina Romero acorralava –periodísticament parlant– la portaveu del govern perquè digués si Salvador Illa aniria o no a la desfilada del 12 d’octubre a Madrid. No ho va dir, però els analistes presents vam aconseguir una unanimitat poc habitual: tots estàvem segurs que hi aniria, i que ho anunciaria en el darrer moment per escurçar la polèmica. Com així va ser.
Ahir Salvador Illa va anar a fer les genuflexions de torn a Madrid al costat dels presidents autonòmics. No volia deixar sol Pedro Sánchez, rodejat de lleons del PP, després d’una setmana horribilis per la votació sobre els presos d’ETA i les derivades del cas Koldo que afecten l’exministre Ábalos. I sobretot no el podia deixar sol ara que se suposa que Sánchez està disposat a concedir el finançament singular que li exigeix Esquerra. A més, per al PSC, el retorn a això que ells anomenen “normalitat institucional” depèn de tornar a anar a Madrid quan toca, i el Dia de la Hispanitat és evident que toca.
La decisió de Salvador Illa s’entén, doncs, per pur tacticisme polític. Però no té cap justificació des del punt de vista ideològic: la Hispanitat és un genocidi, una celebració feixista que hauria de fer envermellir qualsevol que es consideri progressista. Des del 2010 cap president català anava a celebrar la Hispanitat a Madrid, i en aquests 15 anys la societat ha avançat; el jovent d’ara ja no compra acríticament el relat patriòtic, paternalista i colonitzador de la conquesta d’Amèrica. El 12 d’octubre ha caducat. I és hora que l’esquerra espanyola se n’adoni i revisi els seus fonaments ideològics.