Estranys companys de llit

Imme­di­a­ta­ment després d'exi­gir la dis­so­lució del govern de la Gene­ra­li­tat i la defe­nes­tració (metafòrica!) de Joan Tardà, els del Par­tit Popu­lar han deci­dit votar a favor del veto als pres­su­pos­tos gene­rals de l'Estat pre­sen­tat per ERC al Senat. (Apunt al marge: es veu que això de l'Estat, l'Estat espa­nyol, és una deno­mi­nació que només molesta quan ho diuen els que no volen ser espa­nyols). 

La política fa estranys com­panys de llit i de tant en tant passa que ERC i PP van de bra­cet, encara que uns i altres ho inten­tin dis­si­mu­lar. Els votants d'un i altre par­tit, en canvi, no sem­bla que ho tin­guin tan clar, que aques­tes coses cal fer-les de tant en tant i que, posats a fer, val més fer-ho amb aquells amb qui no et par­les, que almenys l'endemà apli­ca­ran el si te he visto no me acu­erdo i no et duran el cafè amb llet al llit. Dutxa i fora.

El cas és que ni que fos per decència, algú hau­ria d'enro­jo­lar-se de tant en tant, i no només en Joan Tardà, que nor­mal­ment ja té color a les gal­tes i més ara que el José Bono li ha pas­sat la mà per la cara (metafòrica­ment par­lant, esclar!). Pot­ser al PP algú s'hau­ria de fer mirar aquests dis­cur­sos apo­calíptics sobre la dis­gre­gació, l'abisme i la ruïna, espe­ci­al­ment si l'endemà tens pre­vist enlli­tar-te amb els que pro­vo­quen tot això que dius. Tu, que ja ens afai­tem.