Lletra petita
Pastissers
“Un petit comerç que tanca té alguna cosa de fracàs social. Si, a banda, hi ha un ofici al darrere i el negoci funciona, que hagi de tancar és un signe de decadència col·lectiva
Vinc de la pastisseria. A casa no som fanàtics de les postres dolces, però justament per això, perquè no ens ho empassem tot, som devots dels dolços de categoria i fugim com gat de l’aigua de les bombes d’edulcorant, pura sobredosi de calories buides de gust, que proliferen arreu.
El terreny de joc, però, es va estrenyent dramàticament. Vinc de la pastisseria avui perquè demà (avui per als que ho llegiu) ja no hi podré tornar, com a mínim a comprar. Hi podré anar per agrair un cop més als propietaris de la pastisseria Pujol, de Bescanó, tots els anys que ens han fet disfrutar, i no els diré que se’ls trobarà a faltar perquè ho saben de sobres i perquè es tracta de desitjar-los una feliç jubilació, que també hi tenen dret.
Mig segle de comerç dolç de qualitat i un negoci en marxa, amb clientela fixa i prestigi més enllà de la comarca no ha evitat un tancament que, si no hi ha un viratge imprevist, sembla definitiu. No tots els negocis familiars poden aspirar a perpetuar-se amb relleu generacional, però quan un comerç d’ofici com una pastisseria que marxa a velocitat de creuer com aquesta no desperta interès per donar-li continuïtat és que socialment estem perdent valors vinculats al treball, a la creativitat i també a la prosperitat personal. Ras i curt, formem noves generacions amb la idea de treballar el mínim, si pot ser en el sector públic –que paga més bé i és per tota la vida–, els insistim que amb menys també es pot viure i que tenir un negoci propi és només font de maldecaps (amb les administracions complicant la vida, tot sigui dit). I així forners, pastissers i altres oficis que s’hi posen de negra nit, sis dies a la setmana, es van extingint. Fa un any va tancar la històrica pastisseria Collboni, en ple carrer Major de Palamós, al cor de la Costa Brava. Si una màquina de facturar com aquella no va trobar continuïtat...
Un petit comerç que tanca té alguna cosa de fracàs social. Si no fa simple distribució sinó que hi ha un ofici al darrere, l’alerta creix. Si, de postres, és un negoci que funciona, que hagi de tancar és un signe de decadència col·lectiva: tots adotzenats a la cua del supermercat amb el tortell de pastisseria industrial a la mà. I sense protestar...
