Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Comunicacions

En relació amb alguns dels articles darrerament publicats he rebut interessants comunicacions dels lectors, de les quals recullo algunes que són curioses o significatives.

Plantes

«Sóc una persona força incrèdula, però en llegir el seu “Món ignorat de les plantes” he recordat el que m’esdevingué fa dos anys. Tot el 1978 vaig tenir una germana malalta a Buenos Aires, i també durant tot l’any jo regava setmanalment, a Calella, una planta que tenia cinc brots molt ufanosos. Em deia a mi mateixa que eren els cinc germans que aleshores érem, i tractava de pensar que la que s’estava a Buenos Aires seguia amb vida. Vet ací que ella morí –a Barcelona, per cert, on havia arribat quinze dies abans– pel juny del 79, i quan vaig regar la planta pocs dies més tard vaig veure que un dels brots estava completament caigut, encara que no mort… Em costaria creure-ho, però qui sap si no vol dir que l’esperit de la morta perdura?»

Lleis

De la Universitat Autònoma em recorden la llei de Murphy

–“Si una cosa pot anar malament, estigueu segurs que anirà malament”– i alguns exemples aplicats a l’activitat dels químics.

«Tot tub de goma tallat a la mida resultarà massa curt». «Dos aparells idèntics utilitzats en condicions idèntiques mai no funcionen de la mateixa manera».«Si per a una operació es necessiten “N” substàncies, al magatzem sempre n’hi haurà “N-1”.» «Si una eina us cau de les mans sempre anirà a parar al lloc més inaccessible, o caurà sobre l’objecte més fràgil» (llei de la “gravetat selectiva”). «Quan un colze tombi un recipient triarà, indefectiblement, el que guardi el producte més valuós». «La probabilitat que falli un component d’un aparell, d’una aixeta o simplement d’un cargol és inversament proporcional a la facilitat de la seva reparació o substitució». Etc.

Suro

«El tema dels “suros” té un altre aspecte: la desnacionalització del nostre medi, la substitució de la flora autòctona per vegetacions estranyes. ¿Per què ICONA fa uns repoblaments indiscriminats de pi blanc a les nostres contrades? Per què no coneix el repoblament de “suros”, que, com s’ha demostrat, se salva dels focs sense grans pèrdues? Tinc una petita propietat i penso tornar-la als seus orígens plantant-la de “suros”. ¿Qui em pot facilitar plançons d’alzina surera? ¿Quina institució em pot atendre? Si des de l’AVUI poguéssiu indicar on podem adreçar-nos els “suristes”, faríeu un servei pràctic a d’altres com jo».

Noms

«L’altre dia van batejar una nena, i li van posar els tres noms, com és costum a Catalunya, perquè els pares i els padrins ho havien demanat expressament al senyor rector. Les altres cinc criatures batejades en la mateixa celebració van rebre un sol nom –tot i que eren de famílies catalanes– perquè, segons el mossèn, “com que es bategen moltes criatures de famílies castellanes i ells només posen un nom de pila, si la gent d’aquí no m’ho demana els altres dos no els poso a ningú”.»

«Això pot semblar insignificant, però no hauríem de perdre aquestes tradicions. Claudiquem una vegada més, substituint els nostres costums pels castellans…»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia