Comunicacions

En relació amb alguns dels arti­cles dar­re­ra­ment publi­cats he rebut interes­sants comu­ni­ca­ci­ons dels lec­tors, de les quals recu­llo algu­nes que són curi­o­ses o sig­ni­fi­ca­ti­ves.

Plan­tes

«Sóc una per­sona força incrèdula, però en lle­gir el seu “Món igno­rat de les plan­tes” he recor­dat el que m’esde­vingué fa dos anys. Tot el 1978 vaig tenir una ger­mana malalta a Bue­nos Aires, i també durant tot l’any jo regava set­ma­nal­ment, a Cale­lla, una planta que tenia cinc brots molt ufa­no­sos. Em deia a mi mateixa que eren els cinc ger­mans que ales­ho­res érem, i trac­tava de pen­sar que la que s’estava a Bue­nos Aires seguia amb vida. Vet ací que ella morí –a Bar­ce­lona, per cert, on havia arri­bat quinze dies abans– pel juny del 79, i quan vaig regar la planta pocs dies més tard vaig veure que un dels brots estava com­ple­ta­ment cai­gut, encara que no mort… Em cos­ta­ria creure-ho, però qui sap si no vol dir que l’espe­rit de la morta per­dura?»

Lleis

De la Uni­ver­si­tat Autònoma em recor­den la llei de Murphy

–“Si una cosa pot anar mala­ment, esti­gueu segurs que anirà mala­ment”– i alguns exem­ples apli­cats a l’acti­vi­tat dels químics.

«Tot tub de goma tallat a la mida resul­tarà massa curt». «Dos apa­rells idèntics uti­lit­zats en con­di­ci­ons idènti­ques mai no fun­ci­o­nen de la mateixa manera».«Si per a una ope­ració es neces­si­ten “N” substàncies, al magat­zem sem­pre n’hi haurà “N-1”.» «Si una eina us cau de les mans sem­pre anirà a parar al lloc més inac­ces­si­ble, o caurà sobre l’objecte més fràgil» (llei de la “gra­ve­tat selec­tiva”). «Quan un colze tombi un reci­pi­ent triarà, inde­fec­ti­ble­ment, el que guardi el pro­ducte més valuós». «La pro­ba­bi­li­tat que falli un com­po­nent d’un apa­rell, d’una aixeta o sim­ple­ment d’un car­gol és inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la faci­li­tat de la seva repa­ració o subs­ti­tució». Etc.

Suro

«El tema dels “suros” té un altre aspecte: la des­na­ci­o­na­lit­zació del nos­tre medi, la subs­ti­tució de la flora autòctona per vege­ta­ci­ons estra­nyes. ¿Per què ICONA fa uns repo­bla­ments indis­cri­mi­nats de pi blanc a les nos­tres con­tra­des? Per què no coneix el repo­bla­ment de “suros”, que, com s’ha demos­trat, se salva dels focs sense grans pèrdues? Tinc una petita pro­pi­e­tat i penso tor­nar-la als seus orígens plan­tant-la de “suros”. ¿Qui em pot faci­li­tar plançons d’alzina surera? ¿Quina ins­ti­tució em pot aten­dre? Si des de l’AVUI poguéssiu indi­car on podem adreçar-nos els “suris­tes”, faríeu un ser­vei pràctic a d’altres com jo».

Noms

«L’altre dia van bate­jar una nena, i li van posar els tres noms, com és cos­tum a Cata­lu­nya, perquè els pares i els padrins ho havien dema­nat expres­sa­ment al senyor rec­tor. Les altres cinc cri­a­tu­res bate­ja­des en la mateixa cele­bració van rebre un sol nom –tot i que eren de famílies cata­la­nes– perquè, segons el mossèn, “com que es bate­gen mol­tes cri­a­tu­res de famílies cas­te­lla­nes i ells només posen un nom de pila, si la gent d’aquí no m’ho demana els altres dos no els poso a ningú”.»

«Això pot sem­blar insig­ni­fi­cant, però no hauríem de per­dre aques­tes tra­di­ci­ons. Clau­di­quem una vegada més, subs­ti­tuint els nos­tres cos­tums pels cas­te­llans…»