Malparlar dels joves

La dis­cussió es deu haver reproduït a mol­tes cases on hi ha fills d’entre 14 i 17 anys. Arri­ben una tarda i t’indi­quen que l’endemà no assis­ti­ran a classe, que es veu que hi ha vaga d’estu­di­ants. En una ocasió, si par­lem de les dar­re­res set­ma­nes, la pro­testa es va con­vo­car com a mos­tra de suport al poble palestí. En una altra, molt recent, perquè els estu­di­ants exi­gien saber com serà el nou model de selec­ti­vi­tat. Els sin­di­cats ani­ma­ven a sumar-s’hi els alum­nes de bat­xi­lle­rat, el col·lec­tiu més esquit­xat per aquesta qüestió, i també els de l’ESO i l’FP. I així va ser com molts alum­nes en etapa ado­les­cent van sen­tir cam­pa­nes i van deci­dir engan­xar-s’hi. La reacció de molts pares i mares, ho sé de bona tinta, va ser enfun­dar-se el ves­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat i sot­me­tre els joves a un ter­cer grau abans d’apro­var o rebut­jar l’acció –la de sumar-se a la vaga, no la pro­testa en si mateixa–: “Què pen­ses fer per rei­vin­di­car això que dius que vols rei­vin­di­car? No deus pen­sar fer vaga per fer cam­pana i que­dar-te al llit? Què en saps, del con­flicte palestí? I de la nova selec­ti­vi­tat?” Perquè, és clar, no serem nosal­tres, els adults, els que con­tri­bui­rem a ali­men­tar una nova gene­ració de gan­duls i igno­rants. A veure si ara s’adju­di­ca­ran el dret a fer cam­pana però només per lle­var-se tard o per anar al gimnàs. Si almenys des­ti­nes­sin les hores a pre­pa­rar algun exa­men... Doncs la nos­tra res­posta és un no rotund, tret que ens demos­trin que la moti­vació és la cor­recta. Quan ja por­tem una estona rene­gant del men­fo­tisme dels nos­tres fills, algú ens ve a recor­dar com aplaudíem, ja fa molts anys, cada cop que s’anul·lava una hora de classe perquè un pro­fes­sor estava malalt i un altre mes­tre ens envi­ava al bar. La memòria és massa curta i de tant en tant faríem bé d’aban­do­nar l’amnèsia abans de fer això tan recur­rent que és cri­ti­car les noves gene­ra­ci­ons.