Lletra petita
Del Fòrum a l’Amèrica
“L’aplec de fa 20 anys volia canviar el món i va ser només urbanístic. Ara s’ha refermat la ciutat seu d’esdeveniments però a un cost en habitatge o exclusió qüestionable
Durant dècades, Barcelona ha avançat a cop d’esdeveniment, cercant alternatives econòmiques i de generació de riquesa imaginatives i diferents de les que disposen les conurbacions que gaudeixen de la capitalitat d’estat. El paradigma del model van ser els Jocs Olímpics. La tàctica és lloable, més i tot quan cíclicament Madrid xucla tot allò que pot amb més o menys intensitat i ara, amb Díaz Ayuso, desertitza tot el voltant. El Fòrum de les Cultures del 2004 va ser un intent d’inventar-se un esdeveniment en aquesta línia, però el festival només va servir per desenvolupar urbanísticament una zona metropolitana degradada, i aixecar-hi un barri d’elit, hotels i oficines, a preus tan alts com els immobles. La Copa Amèrica ha reeixit en el fet de ressituar la capital del país en la lliga de grans esdeveniments, gran repercussió mediàtica, turisme d’elit, però poc més... com ho seria la Ryder de golf, però en la línia de l’alcalde Collboni i el president Illa de “normalitzar” relacions amb el poder: monarquia, inversors internacionals... Ha estat tan reeixida com qüestionable. El mateix Ajuntament de Barcelona admet que no ha assolit l’impacte econòmic que esperava, l’informe previ inflava les xifres de retorn, la transformació del litoral no s’ha vist per enlloc, més enllà de tancar-lo als ciutadans, i, els beneficis, se’ls han endut els sectors turístics de sempre, i encara menys del previst. Perquè no sembla que hagi millorat cap dels problemes dels barcelonins: accés a l’habitatge, preu del lloguer, expulsió de veïns d’edificis, inseguretat, neteja i turisme, per citar els del darrer baròmetre municipal. D’aquí que la ciutat comenci a preguntar-se si paguen la pena aquestes inversions en esdeveniments, una reflexió cíclica, que apareix sempre que clou un d’aquests aplecs, o el mateix MWC cada any. Els comuns han estat els primers a adonar-se del canvi de vent, i han passat de promoure-la a estar-hi en contra. I això que en la presentació hi havia Colau, que ja no és alcaldessa, i Aragonès, tampoc president.
