En català
Per si no hi ha prou gent encara a Catalunya que pensa que el català és una nosa, en un programa de màxima audiència presenten la queixa d’una senyora que no pot fer unes oposicions perquè no té reconegut un títol de català dels més fàcils. Com que la senyora parla en català, troba indignant que li demanin aquest títol per fer de pediatra. I ens assabentem que la senyora no sabia que no tenia el títol –amb tants com n’han regalat, ja és estrany–, que no es va llegir bé la convocatòria i li ha passat el termini. I això és motiu d’indignació per als tertulians... Pel català? El problema és que un títol no acredita ni que el sàpigues ni que el facis servir. A Madrid, no es plantegen contractar ningú que no sàpiga el castellà. Nosaltres, en canvi, ens hem d’anar disculpant pel fet de demanar el català en algun lloc. No el podem demanar a la justícia, ni a la universitat i ni tan sols quan truquem a la Generalitat. Els que hem d’anar no al pediatre sinó al psicòleg som els catalans!