Un viatge de cinc dies

Un grup de setze interns i educadors socials de la presó de Brians 1 va presentar divendres a la tarda Voyage, un espectacle de dansa contemporània dirigit per Wilfried van Poppel i Amaya Lubeigt, fundadors de la companyia de dansa comunitària De Loopers. Especialitzats a organitzar espectacles amb escoles i instituts en el temps rècord de cinc dies, De Loopers volten tot Europa amb el projecte Five days to dance per muntar espectacles amb gent jove i no tan jove de diversos sectors amb l’objectiu de portar la dansa al carrer i generar processos d’empoderament entre les persones que s’integren en els grups de ballarins.

Per ballar amb De Loopers no cal saber ballar, no cal haver ballat mai ni haver fet cap tipus de formació relacionada amb el desenvolupament musical, artístic o físic. Només cal voluntat i il·lusió per marcar-se i superar un repte individual, personal i alhora conjunt, i la generositat d’oferir el millor d’un mateix en benefici del conjunt.

Van Poppel i Lubeigt van entrar a la presó de Brians 1 dilluns 21 d’octubre per conèixer les persones que formarien part del grup aquest any i començar a preparar el cos per a la coreografia final. Van assajar amb ells cada dia de 9.30 h a 12.30 h i de 15 h a 17 h. Molts dels integrants del grup no s’havien vist mai, no es coneixien o no havien intercanviat mai cap paraula. Alguns provenien dels mòduls de presó preventiva; d’altres, de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària, i en cinc dies van viure moments de tot. Cansament, frustració, il·lusió, nervis... Tot, fins a arribar a divendres. Van experimentar canvis en el seu cos. Van descobrir el fil de la connexió amb el grup i un nou sentit de la coordinació, i van acceptar els consells i l’amor dels ballarins, que van entrar a Brians 1 a aportar “llum” en un túnel fosc.

Al llarg de la setmana es van establir complicitats esperades i imprevisibles, es van teixir relacions de respecte, de tolerància, d’ajuda mútua. Al llarg de la setmana el grup va viure una metamorfosi, un autèntic viatge que va començar amb il·lusió, va passar per una etapa d’una certa desesperació i es va tancar amb una lliçó antiestigma i un immens esperit de superació i empoderament, amb una lliçó d’orgull per a aquells que en van ser protagonistes. Orgull personal i compartit. Orgull de pertinença a un projecte de llum.

‘Voyage’ neix de la voluntat d’aportar una reflexió sobre l’estrangeria i la immigració en un món global. Van Poppel ho explica molt bé: “Avui dia, tots som estrangers, perquè estem contínuament viatjant: per feina, per plaer, per necessitat, buscant l’amor, fugint d’una guerra, d’una sequera, de la fam...” Viatgem d’una banda a l’altra sense parar, en un món que no només no s’atura, sinó que cada vegada va més ràpid. I aquest projecte n’és una prova: preparar un espectacle de mitja hora de dansa contemporània en cinc dies. I va ser un èxit.

Divendres a la tarda, el poliesportiu de Brians 1 va omplir la grada d’interns i de personal de les diferents unitats. Wilfried van Poppel va engegar la música i, com si res, en qüestió de segons –ja us he dit que el món ara va molt ràpid– es va fer la màgia. Dins d’aquelles quatre parets, que cada dia donen cabuda a la duresa dels entrenaments dels interns, van florir emocions i sentiments. Els ballarins ho van donar tot: no només la tècnica, sinó tot allò que durant cinc dies els va portar a fer un viatge personal, únic i misteriós.

La iniciativa va néixer fa quatre anys d’una professional del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que treballa a la Unitat Psiquiàtrica d’aquesta presó. Ella és ballarina i va pensar que la disciplina del cos podia ser una eina per donar un bri d’esperança als interns. I així va ser: les cares ho deien tot, però ells ho verbalitzaven: “Quina sort que he tingut de poder participar en aquest projecte!”, deien l’últim dia, després d’haver-se desempallegat dels nervis i la por del què diran.

La presó és un espai hostil i dur, però les presons catalanes tenen índexs de reinserció molt alts i projectes com aquest són petits fars que marquen un camí de transformació. I dic transformació perquè, durant cinc dies, es redueix el consum de medicació per dormir, es redueix el consum de tabac i es redueixen problemes com l’angoixa i l’ansietat. Durant cinc dies, ballant, el cos s’allibera i connecta amb la felicitat. I és que hi ha viatges que no ens mouen del lloc, però ens porten molt lluny.