Víctimes qüestionades

La periodista Cristina Fallarás està penjant diàriament al seu compte d’Instagram publicacions que fan esgarrifar. Fa anys que publica cada dia testimonis de dones que relaten que han estat agredides sexualment, que expliquen que viuen situacions de maltractament físic o psicològic. Aquests dies se’n parla molt arran del cas d’Íñigo Errejón, ja que va ser una d’aquestes publicacions la que va desvelar el comportament del polític. Però hi ha molts Errejons amagats darrere d’aquests testimonis, i moltes reaccions al voltant d’una violència enquistada socialment. En destaca la sororitat, el suport sense fissures de dones cap a altres dones. Però també continua la incomprensió, la càrrega de responsabilitat sobre la víctima, aquell “i per què no ho vas denunciar abans” o “com és que te’n vas anar amb ell a casa seva”. Vist des de fora, és molt fàcil jutjar com s’ha de comportar la gent en una situació extrema. Els i les expertes en donen algunes pistes. Víctimes que cauen en situació de xoc, que queden paralitzades davant d’una agressió, que no entenen què succeeix perquè la imatge de la persona que coneixen no s’adiu amb el que està passant, que tenen por d’estar mal interpretant una situació... La psique humana és molt complexa i els prejudicis són molt freqüents en un món en què tothom té una opinió, no sempre basada en el coneixement profund de les situacions. L’únic positiu que trobo en tot plegat és que, socialment, comencem a trobar inadmissibles uns tipus de comportaments com els que han generat la caiguda d’Errejón.