Tintín i els torrons

Al tele­notícies de dilluns, a la secció d’esports, par­len de la des­ti­tució de Tintín Márquez, tècnic de l’Espa­nyol. La causa, com tot­hom sap, són els mals resul­tats de l’equip. El peri­o­dista ens diu, doncs, que Márquez “no es men­jarà els tor­rons”. I, tot seguit, il·lus­tra la notícia fent un repàs de les tra­jectòries dels últims entre­na­dors de l’equip perico. Així, ens parla del cas de Mar­celo Bielsa, que va mar­xar de cals blanc-i-blaus perquè el van fer selec­ci­o­na­dor d’Argen­tina. I ens explica, aquest cop, que Bielsa “no va arri­bar a men­jar-se els pane­llets”. (Notin, sis­plau, que, com que parlo d’esports, faig el tra­di­ci­o­nal i des­es­pe­rat ús dels sinònims, i, així, pri­mer dic tècnic i després dic entre­na­dor; pri­mer dic Espa­nyol, després dic equip perico i després dic cals blanc-i-blaus.) 

Havia sen­tit l’expressió no es men­jarà els tor­rons per indi­car que tal per­sona no arri­barà a Nadal fent la feina que fa. Sem­pre m’ha sem­blat molt còmica i afor­tu­nada. Però no havia sen­tit mai, encara, aquesta altra de no es men­jarà els pane­llets. I la trobo, igual­ment, molt afor­tu­nada. De fet, sem­pre que es pugui apli­car l’ele­ment gas­tronòmic o fes­tiu al món del fut­bol, ho hem de fer. És una manera de no per­dre les tra­di­ci­ons en aquest món tan des­hu­ma­nit­zat. 

Jo diria, per exem­ple, d’un entre­na­dor que sigui des­tituït abans de la pre­tem­po­rada d’estiu que “no es prendrà l’orxata”. I d’un entre­na­dor que sigui des­tituït ara, direm que “no es men­jarà els calçots”. I d’un entre­na­dor des­pat­xat abans de Sant Josep (Sant Josep Cuní, natu­ral­ment), direm que “no arri­barà a men­jar-se la crema”. I, no cal dir-ho, si l’equip és molt mul­ti­cul­tu­ral i bio­di­vers i les dates de l’aco­mi­a­da­ment con­ci­dei­xen, direm que el tècnic “no arri­barà al Ramadà”.