Garbuix de festes

Última set­mana de setem­bre o, com a molt, pri­mers dies d’octu­bre. Arribo al meu super­mer­cat habi­tual i em trobo la para­deta de pro­duc­tes de Tots Sants en franca har­mo­nia amb els de Halloween. Els pane­llets en capsa con­fra­ter­nit­zen amb les car­bas­ses amb ulls malig­nes, i els moni­a­tos la fan petar amb les bos­ses de dolços que recreen ulls de mons­tres i dits tallats de gomi­nola. Em passa pel cap que l’any pas­sat es va tri­gar una mica més a fer publi­ci­tat d’aquests pro­duc­tes, però no hi posa­ria la mà al foc perquè des de fa temps les línies que sepa­ren unes cele­bra­ci­ons de les altres s’han esbor­rat de totes totes. En espe­cial d’aque­lles on es pot treure un pro­fit econòmic tot venent als cli­ents la pos­si­bi­li­tat de ser els pri­mers a gau­dir de les tra­di­ci­ons. Tra­di­ci­ons que, d’altra banda, sense que es res­pec­tin les dates con­cre­tes que les fan úniques, dei­xen de ser-ho i que­den òrfe­nes de bona part de la seva sin­gu­la­ri­tat. Pas­sat l’ensurt de l’enca­val­ca­ment avançat de les dues fes­tes ante­ri­ors, aquesta set­mana els del super­mer­cat me’n tenien pre­pa­rada una altra de més gran: el pas­sadís cen­tral era ple a ves­sar de tor­rons! No en tenien prou amb les capses de pol­vo­rons que havien ocu­pat tímida­ment l’espai des­ti­nat a la fruita i la ver­dura, no. Algun res­pon­sa­ble havia tro­bat oportú afe­gir encara més embo­lic al per­so­nal i ja no tan sols avançar-se al Nadal dos mesos sen­cers, sinó pro­vo­car la catarsi entre els com­pra­dors a l’hora de deci­dir si es crus­pien les cas­ta­nyes abans de tallar la barra de Xixona o després. Em queda l’espe­rança, petita, que els comerços sabran res­pec­tar, si més no, la peri­o­di­ci­tat fes­tiva vin­cu­lada a les esta­ci­ons, perquè si no és així ja ens podem pre­pa­rar tots per aca­bar com­bi­nant la coca de Sant Joan amb els bunyols de Qua­resma o el pastís de Sant Jordi amb les neu­les. Ah! I per aca­bar-ho d’ado­bar, surto de l’esta­bli­ment i em trobo els tre­ba­lla­dors de la bri­gada tot mun­tant els llums de Nadal als car­rers. No sé si aplau­dir l’Ajun­ta­ment per la pre­visió o si denun­ciar-lo per atemp­tat con­tra el calen­dari fes­tiu.