La fúria de l’aigua al País Valencià
Amb un dramàtic balanç de víctimes mortals encara provisional, és el moment d’estar al costat de tots els afectats per la dana devastadora al País Valencià –també a Conca, Albacete i Màlaga– i d’abocar tots els recursos necessaris en les tasques de recerca i en la reconstrucció. Aquest fenomen meteorològic, antigament anomenat gota freda, va arribar a uns nivells inèdits, amb cinc-cents litres d’aigua per metre quadrat, repercutint amb una força incontenible a lleres, carrers i carreteres. I com que desgraciadament el canvi climàtic i l’escalfament del mar afavoriran la freqüència i intensitat d’aquesta mena d’episodis, cal centrar-se en la necessitat d’augmentar al màxim la conscienciació ciutadana davant la perillositat de l’aigua, i sobretot de perfeccionar la prevenció i la comunicació de les administracions quan més falta fa. En aquest sentit resulta evident la falta d’encert del govern valencià presidit pel popular Carlos Mazón, una de les primeres mesures del qual va consistir precisament a desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creació de Ximo Puig. Igualment també caldrà aclarir per què van passar diverses hores entre la declaració d’alerta roja de l’Agència Estatal de Meteorologia i la corresponent declaració emesa per la Generalitat Valenciana. I, és clar, atendre les queixes de molts ciutadans que han lamentat el retard dels avisos emesos des de Protecció Civil, quan molts ja estaven a dins dels cotxes on van quedar atrapats, així com la saturació dels telèfons habituals per a aquests casos o els de reforç que es van habilitar. Tampoc es pot oblidar la lleugeresa amb què en les darreres dècades s’han afegit infraestructures vials al territori que representen una autèntica barrera de formigó quan l’aigua baixa amb grans magnituds, o la irresponsabilitat amb què s’han continuat edificant habitatges en zones inundables. D’altra banda, és hora de recordar als ajuntaments que encara no hagin fet els deures la conveniència de redactar o de posar al dia els plans d’emergència corresponents. La clau consisteix a analitzar de forma simultània les causes climatològiques i els agreujants urbanístics, i garantir els bons protocols pel que fa a la prevenció i a la reacció.