Fragàncies, identitat i memòria

Com deia Proust, res evoca amb tanta força la memòria com l’olor d’un moment viscut. La societat actual prioritza l’impacte visual i sonor, però què passa amb l’olfacte? Les fragàncies, que tenen el poder de transportar-nos a llocs, moments i emocions viscudes, semblen quedar relegades a un segon pla en la nostra vida quotidiana. Estem deixant de banda una part essencial de la memòria i de la nostra identitat. Les aromes d’un lloc estimat, d’un llibre antic o d’un record familiar tenen una profunditat única, capaç de despertar-nos emocions immediates. Si deixem de valorar la fragància com un aspecte fonamental de la nostra vida, ens arrisquem a viure en un món sense profunditat ni significat, on la bellesa dels records s’esvaeix com una aroma en l’aire.