Trens, nens i fires

Ens ha sorprès molt la petició d’una colla de joves que reclamen trens nocturns, tant per a ells, per gaudir de la nit en altres ciutats europees, com perquè joves de fora puguin venir a gaudir-ne aquí, a Barcelona. Una vintena de persones es manifestaren a l’estació de França amb pancartes reivindicatives. Encara sorprèn més que a la manifestació hi hagués nens, com si a ells els anés la cosa, i que la TV3, la Nostra, els donés cobertura. Ens sentim sorpresos, una vegada més, per la utilització dels nens en les protestes. Després ens queixarem de l’educació que els petits reben en determinats entorns. Vaja, altres problemes tenim per no entendre el que és important, i més quan és la Nostra la que es fa ressò d’una petició desproporcionada i fora de lloc. Vagues i protestes de qualsevol tipus són un mitjà democràtic que massa sovint utilitzen persones sensibles en la defensa dels legítims interessos adults. El dimecres de Fires era el dia sense soroll o del silenci. També era el dia de la reducció de preus al cinquanta per cent. Força lluny de la realitat. La sonoritat impedia poder parlar i fer-se entendre, com també una part d’atraccions mantenien els preus habituals. La Devesa plora pel mal tracte que rep aquesta època de l’any. Ni els plans especials estroncats des de fa dècades ni els naturalistes de bé que de tant en tant reclamen un tracte digne de l’entorn natural impedeixen els tímids intents de repensar el futur de les atraccions. Poca cosa es va guanyar en l’anterior mandat municipal quan es va acordar amb els firaires l’aparcament de les seves caravanes fora del recinte, un símbol que ha quedat curt. Segueixen les pancartes lligades als arbres i la intensa contaminació lumínica i sonora que afecta grans i petits en una ciutat que es diu educadora. Hi ha motius suficients per canviar una vegada per totes els usos d’aquest espai emblemàtic. Després s’argumentaran, amb proclames progressistes i anticapitalistes, determinades decisions del consistori, mentre s’imposarà, subtilment, el doble llenguatge, el de les idees i el dels fets, per acabar culpabilitzant un sector econòmic al qual, quan interessa, se li ret homenatge. Ho començarem a entendre si ens fixem en l’apropiació de l’espai públic en benefici dels interessos particulars. I de l’actualitat més punyent crec que ja n’estem suficientment informats.