Bicicletes: fomentar o sancionar?

Hi ha ciutats a Europa on resulta un plaer desplaçar-se amb bicicleta, sense perill de ser increpat per cap vianant ni de ser multat per cap fotesa, on pots aparcar-la per anar a treballar i en tornar trobar-la al mateix lloc i sencera. Són ciutats amb aquesta cultura de mobilitat molt arrelada, on estan avesats a l’ús de la bicicleta i, a més, disposen de quilòmetres de carril bici, d’espais compartits amb els vianants que són plenament respectats per uns i altres. I no parlo només d’Amsterdam o Copenhaguen, els grans referents de ciutats amb mobilitat sostenible, sinó també de ciutats més semblants a la nostra, com Ferrara, a Itàlia, on sense tanta disciplina com al nord d’Europa, es pot circular amb bicicleta pels seus carrers empedrats compartint l’espai amb els vianants amb absoluta tranquil·litat. M’agradaria que Girona pogués seguir algun d’aquests models, amb més espais compartits amb els vianants, amb més carril bici i, és clar, amb menys cotxes i més respecte pels ciclistes i vianants, sense confrontació entre ells i, òbviament, amb estricte control dels vehicles de mobilitat personal –patinets elèctrics i altres invents similars–. Estaria bé disposar de més aparcaments per a bicicletes i més segurs, de més itineraris coherents i amb continuïtat per recórrer tota la ciutat, i de campanyes de conscienciació per assolir la realitat d’una ciutat més amable a l’estil de les que esmentava. No sé si la idea de multar ciclistes després d’una campanya prèvia d’advertiments, bàsicament turistes que no tenen cap arrelament a la ciutat, que van i venen pels carrers cèntrics de Girona per sortir i connectar amb la carretera dels Àngels, és la solució correcta, tenint en compte que no s’està aconseguint posar fre als descontrolats dels patinets supersònics que s’escolen per on els dona la gana i sembla que els és absolutament indiferent l’amenaça de la sanció. Els poders públics i nosaltres mateixos hauríem de ser capaços de fomentar l’ús de la bicicleta amb altres accions, facilitant espais adients, adquirint consciència dels seus beneficis, fent-la servir més per desplaçar-nos, i combatre l’empoderament d’aquells qui, a l’altre extrem, odien els ciclistes i sense cap mena de contenció els insulten a viva veu.