Fires d’autenticitat

Dies en què la meteorologia torna a ser protagonista del neguit ciutadà, es fa necessària qualsevol excusa per posar una mica de contrast a una situació que ens remou per dins. Suposo que per això, pocs dies després de Fires, el recurs més efectiu és recuperar moments que es tenyeixen de festa. Em ve al cap el pregó de Fires d’enguany i veig la plaça del Vi plena amb ganes de celebrar la vida. I de fer-ho a través de la cultura popular, enguany, amb un pregó, per fi, pensat per a la mainada. Semblaria obvi que, després d’una cercavila on el públic majoritari és l’infantil, el pregó no pot ser un acte protocol·lari dirigit al món adult, però a vegades les coses més evidents esdevenen les incoherències més grans. En un món adultocèntric, no sempre resulta fàcil canviar la mirada, i aquest any l’Ajuntament de Girona ho ha fet amb gran encert. Amb les seves cançons, Àngel Daban i Jordi Tonietti ens han recordat que “Mai no és tard si el cor és jove”. Entre gegants i bestiari, balls de bastons i pluja de mosques, la imatge dels representants polítics tornant a la infància tot cantant des del balcó de l’ajuntament amb les que érem a la plaça del Vi, em sembla una imatge carregada de missatges. I amb la mateixa essència que començaven les Fires, es va enfilar la recta final: gegants i bestiari, cultura i mirada d’infant. N’és una bona il·lustració la nova colla gegantona Pericot, que aquest diumenge passat va estrenar-se en el marc de la 43a Trobada de Gegants i Bestiari de Girona. Una ramat de mamuts fets de cartró, pots de pintura convertits en tambors i baquetes construïdes a base de pals i feltre. Dies de posar-hi imaginació, mans i hores, de teixir complicitats, i de creure en la feina ben feta: així neix la colla que, amb el pretext de donar vida a la Periganta i al Pericot de l’escola, ha gaudit i ha fet gaudir des de la senzillesa. Els tambors han ressonat fort pels carrers de Girona, i a cada ritme ha quedat clara la força de la il·lusió i de la cultura popular. Un nou espai des d’on transmetre i construir una societat organitzada, la porta d’entrada perquè la mainada descobreixi el valor de la comunitat i l’autogestió. Que sigui aquesta la primera de moltes actuacions, que és a través d’espais col·lectius com aquests des d’on serem capaces de posar color als dies grisos.