El perill de la desinformació en temps de catàstrofes

El feno­men mete­o­rològic de la dana a València ha estat una catàstrofe. Són dies com­pli­cats per a totes les pobla­ci­ons, que també s’han vist afec­ta­des per la desin­for­mació. Són dies alar­mants i encara es veuen més ter­gi­ver­sats per la cir­cu­lació de les notícies fal­ses. A les xar­xes soci­als és comú veure tota mena d’infor­mació, ja que tot­hom pot donar-hi fàcil­ment la seva opinió. Aquesta pràctica reper­cu­teix de manera nega­tiva, ja que pot ser mal inter­pre­tada i pot con­tri­buir de manera cor­ro­siva tant en els ciu­ta­dans com en les auto­ri­tats encar­re­ga­des de ges­ti­o­nar la situ­ació. El pàrquing del cen­tre comer­cial de Bonaire, a Aldaia, és un dels indrets afec­tats per la dana i s’ha con­ver­tit en un punt clau en la desin­for­mació. Mal­grat que la poli­cia ho havia des­men­tit diver­ses vega­des, es va expan­dir el rumor que hi havia 1.000 per­so­nes difun­tes al pàrquing sub­ter­rani del cen­tre comer­cial. Afor­tu­na­da­ment, aquest assumpte ha que­dat resolt. Es trac­tava de notícies fal­ses que les auto­ri­tats van des­men­tir el 3 de novem­bre pas­sat. És fona­men­tal que els mit­jans de comu­ni­cació des­men­tei­xin aquest tipus de notícies. Cada vegada que es com­par­tei­xen aques­tes sentències, es con­tri­bu­eix al pànic social. La col·labo­ració per no crear situ­a­ci­ons alar­mants és impor­tant i s’ha de ser res­pon­sa­ble a l’hora de difon­dre con­tin­gut per les xar­xes soci­als. Com­ba­tre la desin­for­mació serà un bene­fici per a la comu­ni­tat.