Puig Antich a la Model

De la mateixa manera que hi ha històries personals que transcendeixen la persona i que hi ha espais que tenen tanta càrrega emocional que s’escapen de les meres estructures que formen la seva arquitectura, també hi ha espectacles que van més enllà del plaer de contemplar-ne l’escenografia o la interpretació. Totes tres afirmacions –obvietats, si volen– es troben en l’espectacle teatral Salvador Puig Antich. Cas obert, una adaptació escènica del llibre homònim del periodista Jordi Panyella. Es va estrenar dilluns a la presó Model, en el mateix lloc on, fa cinquanta anys, van executar el jove llibertari. Amb direcció de Jordi Pérez Solé i amb text de Mercè Sarrias, ha estat possible gràcies a un procés de micromecenatge. Els promotors se n’han cuidat bé, de reservar les funcions dels matins per als públic jove, dels instituts. Unes generacions que necessiten aquests rescats de memòria per fer aflorar un esperit crític que els podria quedar en letargia. L’obra s’ha bastit amb tres objectius: deixar al descobert les irregularitats del judici que el va condemnar, recuperar “la memòria d’un temps, a les acaballes del franquisme, en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic”, i reviure les últimes setmanes, des que va ser capturat fins a la seva execució. El llibre de Jordi Panyella ha estat número 1 en vendes de no-ficció i el muntatge que fins al dia 15 s’escenifica a la Model té penjat el cartell de tot ple. Aquests dos èxits són motiu suficient per demanar que es pugui prorrogar la seva representació en el mateix espai. L’Ajuntament de Barcelona faria bé de fer-ho possible.