Les pomes del mal

Després de ban­de­jar tots els estu­dis dels geògrafs i altres científics sobre les zones poten­ci­al­ment inun­da­bles (passa el mateix amb el retrocés de la llen­gua pròpia), després de supri­mir la Uni­tat Valen­ci­ana d’Emergències (UVE), després d’igno­rar des de dilluns a la nit l’alerta ver­me­lla, després que els avi­sos d’emergència per aiguats arri­bes­sin a la ciu­ta­da­nia quan ja se’ls empor­tava el fang, després de la inex­pli­ca­ble tar­dança dels ser­veis de socors de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana i de l’Estat espa­nyol (bom­bers, exèrcit, etc.), després de rebut­jar explícita­ment el suport dels bom­bers de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, després d’haver-hi hagut la major mani­fes­tació de la història a la ciu­tat de València con­tra el pre­si­dent valencià, Car­los Mazón diu que no se sent ni al·ludit ni res­pon­sa­ble. És més que evi­dent que va actuar de manera impru­dent, cosa que va pro­vo­car una mun­ta­nya d’homi­ci­dis; per tant, tenen tota la raó del món els qui l’acu­sen d’homi­cidi impru­dent. Però què podem espe­rar de la justícia espa­nyola, que no va voler ni acu­sar un tal “M. Rajoy” que cobrava sobres de la caixa B del seu par­tit? També hem vist com alts càrrecs del PSOE s’apro­fi­ta­ven de la gestió de la pandèmia per enri­quir-se. No és estrany que ara ens pre­gun­tem qui s’enri­quirà amb la recons­trucció després de la tor­ren­tada… Però mal­grat que ens esta­fin un milió de vega­des, és molt impor­tant no caure en la inso­li­da­ri­tat. Cal seguir sent soli­da­ris sem­pre, jus­ta­ment per evi­tar esten­dre la podri­dura a tota la soci­e­tat, que és el que volen aquests cucs. Soli­da­ri­tat o mort.