Tota precaució és poca

La tragèdia de la dana al País Valencià ens ha dut a projectar una mirada diferent, i irremeiablement més atemorida, sobre els temporals. Amb els pobles veïns fent gairebé miracles per sortir del fang i quan encara ploren i busquen els seus morts, tot avís de pluja intensa ens genera tensió. Molta tensió. On abans hi havia precaució i fins i tot ignorància, ara hi ha angoixa. La dana és sens dubte un avís per a navegants. Una desgràcia d’aquesta dimensió hauria de servir, si més no, perquè aquells que tenen a les seves mans prendre decisions ho facin buscant l’encert –com se pressuposa que tenen l’obligació de fer– però sobretot fent miques la calculadora i aparcant les sumes i restes que es projecten amb fins electorals i populistes. Caldrà refer polítiques, millorar infraestructures, renovar mentalitats i assimilar renúncies. I el mentrestant, que serà més llarg que un dia sense pa, doncs s’haurà de gestionar amb molta cautela i sent al màxim de proteccionistes quan la situació obligui, però mesurant molt bé els missatges d’emergència extrema per tal d’evitar allò del conte de les ovelles i el llop. La població, en paral·lel, tenim a les nostres mans actuar amb una certa precaució. Ens han repetit fins a la sacietat que evitem els desplaçaments innecessaris, en cas de tempesta, i tot i així sempre hi ha qui es passa determinats consells per l’engonal. També hi ha, però, qui per qüestions diverses no té més remei que ficar-se en una carretera o en un transport públic durant l’aiguat. En aquest cas, el mínim que podem demanar és que les vies estiguin en les millors condicions possibles. Si volen un exemple del que s’ha d’evitar, només han de passar en cotxe per la variant de Sant Boi i patir unes obres, sobretot de nit, que obliguen a serpentejar per un camí poc i mal senyalitzat. I després se l’imaginen enmig d’una tempesta.