Empreses que juguin la Champions

El mapa de les grans corporacions mundials ha canviat en unes dècades: cada cop són menys industrials i més tecnològiques. I amb aquest tomb Europa hi ha sortit perdent perquè les seves empreses més grans ja no ho són tant, comparades amb les dels EUA i les asiàtiques, i han caigut de les posicions capdavanteres dels rànquings. Les dominadores són ara Google, Apple, Microsoft i Meta, que necessiten grans mercats i economies d’escala per mantenir el seu ritme inversor. Sobre la base d’això, són pols de captació de capital i de talent, factors clau de la nova economia. Lluny d’aquesta dinàmica virtuosa, la UE és un camp poc fèrtil per als negocis de la nova era perquè, lluny de ser un mercat únic, està molt fragmentat i gens adaptat a les necessitats del món actual. No és cap novetat que Europa té massa barreres que fan que les empreses tendeixin a quedar-se petites, però amb les actuals regles del joc insistir en aquest error és un suïcidi, i cal corregir el camí. Està en la corda fluixa el model social europeu.

Dit això, no cal caure en el derrotisme. Europa té encara grans empreses, algunes d’èxit en vetes de mercat poc visibles; té conglomerats molt competitius d’empreses independents, moltes de les quals pimes, que funcionen com una de sola però que no consoliden; i té talent emprenedor per aixecar empreses de nova generació. Totes aquestes realitats necessiten més Europa, com defensen Enrico Letta i Mario Draghi en els seus respectius informes sobre competitivitat, fets públics paradoxalment en un moment d’auge dels partits euroescèptics. Però, de la mateixa manera que als governants se’ls ha de demanar que entenguin com funciona l’economia global i que, segurament, ara toca afavorir que Europa tingui empreses en la lliga de campions, també se’ls ha de reclamar mesures perquè la concentració no penalitzi la societat per la via de la desigualtat. Els premis Nobel d’economia 2024, Daron Acemoglu i Simon Johnson, han observat que, al llarg de la història, cada cop que hi ha un progrés tecnològic hi ha dinàmiques de concentració de la riquesa en poques mans. La recepta: democràcia i institucions fortes que reparteixin.