Les majúscules

L’1 de novem­bre, Núria Mon­tes, Con­se­llera de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, va fer una comu­ni­cació pública en un moment de màxim neguit, quan s’inten­tava loca­lit­zar les per­so­nes des­a­pa­re­gu­des en les inun­da­ci­ons i iden­ti­fi­car els cadàvers que entra­ven al recinte firal Feria Valen­cia, ales­ho­res recon­ver­tit en un tana­tori gegant. Mon­tes va com­parèixer en públic per adver­tir les famílies de les vícti­mes i dels des­a­pa­re­guts que no se’ls per­me­tria l’accés on “tenim cus­to­di­ats els morts”, que “no se’ls entre­ga­rien els cos­sos”, i que se n’anes­sin cap a casa.

És evi­dent que Mon­tes no inau­gura aquest con­cepte de poder, tan vell, que en nom de l’Ordre i la Gestió –així, en majúscu­les ree­du­ca­des– s’auto­e­ri­geix en pro­pi­e­tari Abso­lu­tista de les per­so­nes. Un model cul­tu­ral tan antic i vene­rat com La República de Plató postula un Estat en què les per­so­nes són mers àtoms al ser­vei d’un pretès Tot supe­rior de la soci­e­tat. Les dic­ta­du­res d’esquerra i de dreta, així com la per­sona reduïda a homo eco­no­mi­cus i a objecte de con­sum en el neo­li­be­ra­lisme, són també sis­te­mes for­ma­te­jats en aquesta con­cepció que redu­eix els ciu­ta­dans a peons del tau­ler d’escacs del Poder. És per això que els Estats poden decre­tar que una per­sona vagi a la guerra. És per això que notem una dramàtica pèrdua de sobi­ra­nia per­so­nal quan que­dem con­fis­ca­da­ment ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zats: en una comis­sa­ria, en una caserna, en un hos­pi­tal, en un inter­nat, en un psi­quiàtric, en un geriàtric –i ja no diguem en una presó, on l’Auto­ri­tat deci­dirà quan hem de lle­var-nos, quins minuts de sol ens per­to­quen, i si podem mas­tur­bar-nos o no...

Pocs minuts abans que la mare patís un ictus ful­mi­nant, vaig estar par­lant per telèfon amb ella. Les seves últi­mes parau­les van ser: “Sort, demà.” L’endemà, després que morís a l’hos­pi­tal, ens van dei­xar una hora per estar amb ella a l’habi­tació. I ja al Tana­tori vam haver d’omplir no sé quants for­mu­la­ris per poder entrar cinc minuts a la cam­bra on ella estava dipo­si­tada. La mare. La Meva mare.