Cafè per a tothom

Un dia qual­se­vol. Una cafe­te­ria qual­se­vol. Un cli­ent qual­se­vol. Cafè sol. Amb sucre o sense. Blanc o morè. Amb saca­rina o estèvia. Cafeïnat o des­cafeïnat. En tassa o en got. Curt o llarg. Ame­ricà. Colombià. Etíop. Eco­fri­endly. De màquina o solu­ble. Ciga­lons a la carta. Trifàsics, ídem. Tallat sense escuma. Tallat amb escuma estàndard. Tallat amb escuma fri­endly (en forma de cor). Empol­vo­rat amb cacau o no. Amb gale­teta de cor­te­sia o no. Amb bom­bo­net o no. Cafè amb llet de vaca (que es comenci a dema­nar la de cabra, d’ove­lla, de somera o de búfala és qüestió de temps). Amb llet sen­cera. O semi. O des­na­tada. Amb la llet cre­mant. O calenta. O tem­pe­rada. O “del temps”. Amb lac­tosa o sense. Amb glu­ten o sense (ah!, que la llet no duu glu­ten? Tant és: per dema­nar que no quedi). Seguim. Amb llet de soja. O d’avena. O con­den­sada...

En fi, hi poden afe­gir les pos­si­bles com­bi­na­ci­ons pro­ba­bilísti­ques que vul­guin i obtin­dran una llista més gran que totes les benei­te­ries jun­tes per­pe­tra­des per Vinícius i Froilán (el “nebodíssim” reial). Diver­si­tat o calaix de sas­tre?