L’èxit del Vic Movies

La globalització ha convertit el país en un mosaic plurilingüe. A Catalunya, el castellà és avui la llengua majoritària en l’ús social, el català és la llengua pròpia que ens cohesiona com a poble, l’anglès esdevé la llengua franca internacional i les altres llengües provinents de la nova immigració afavoreixen la diversitat. No hem d’oblidar, però, que tenim dues llengües genuïnes més, petites i minoritzades, que es mereixen una protecció especial: l’aranès, a la Val d’Aran, i la llengua de signes catalana (LSC), que usen les persones sordes que opten per la modalitat comunicativa gestual. Un dels moments de l’any en què la llengua de signes adquireix més esplendor a Catalunya és en el festival Vic Movies, a la capital d’Osona.

Un cop més, aquest dissabte la cita no ha fallat. M’agrada sobretot la trobada per l’ambient positiu que s’hi respira. És cert que la comunitat sorda signant té motius poderosos per queixar-se i una llista llarga de demandes justes en una societat plena de barreres de comunicació. Llegint el llibre de l’acadèmica Esperanza Morales sobre el concepte de la “privació lingüística”, podem conscienciar-nos de la gravetat del problema de l’aïllament comunicatiu dels nens sords i veure que cal que escoltem les seves reivindicacions. Però també s’agraeixen els espais de construcció cultural, com el Vic Movies, un festival de curtmetratges en llengua de signes ple de creativitat i bon cinema.

L’Agrupació de Persones Sordes de Vic i Comarca impulsa el concurs. Amb la presidència de David Puigsasllosas, l’entitat vigatana ha sumat complicitats per fer que el cinema en signes tingui una festa —salvant les distàncies, perquè estem parlant d’una minoria social— com la dels Gaudí o els Goya a escala petita. Per a Vic, és una continuïtat històrica. A la ciutat on el clergue Jaume Clotet va ser pioner en la instrucció en llengua de signes als sords en el segle XIX per treure’ls de la marginalitat, en el segle XXI s’omple una de les sales del Teatre l’Atlàntida. L’expectativa, la il·lusió, l’emoció, l’autoestima col·lectiva i l’orgull de llengua han dominat el Vic Movies, des de l’octubre que van esgotar-se les entrades.

L’edició d’enguany ha estat dedicada al gènere del terror. El premi al millor curt se l’ha endut El misteri de la mort, dirigit per Eduard Aligué, peça també reconeguda amb el premi al millor guió, de Robert Aligué. Ha guanyat el millor muntatge Héctor Caballero per Connexió fosca i la millor seqüència, La terra enfadada de Sara García Triguero. Els guardons en interpretació han estat per a Èric Alcántara, millor actor pel paper a El chiste, i Laura Galiano, millor actriu per Mai juguis amb ella. La millor LSC, Irobot de Paco López. A l’hora de tancar aquest article, no se sabia el premi per vots del públic. Enhorabona a tots! I, així mateix, a David Puigsallosas i al seu equip per fer que el Vic Movies sigui una bonica contribució, potser modesta però necessària, dins del mosaic lingüístic català, sempre divers, heterogeni i enriquidor.